Qui sóc?

La meva foto
Barcelona
Sóc dona, mare i mestra...que estimo, ploro, ric i sobretot procuro viure.

divendres, 27 de maig del 2011

Requisit indispensable: no tenir sentiments

Mai es disculpable la violència, en cap cas. Però em pregunto quin és el desencadenant que provoca que una persona perdi la raó, s´encegui amb tota la ràbia de que és capaç, oblidi la serenitat i el seny i es converteixi en una bèstia irracional. En un principi, qualsevol diria que aquest fet només podria estar causat per un motiu molt proper i visceral, que et toqui l´ànima fins el fons, o per un fonament dolorós i emocional, o fins i tot en una situació de defensa pròpia. Llavors ho entendria, tot i que seguiria sense compartir-ho.

El cas dels atacs dels mossos no el comprenc. No trobo cap motiu pel qual el policia hagi d´atacar d´una forma tan brutal a algú que està desarmat davant seu. M´agradaria saber quins són els sentiments que arriben al cervell d´aquests homes per actuar així...¿La seva imaginació els fa una mala passada i es creuen davant d´un sac de boxa? ¿Potser són víctimes d´una inducció clara per part d´algun cap pensant? ¿Tal vegada els donen per força algun medicament  maquiavèlic que els tranforma en quasibé monstres? Ho sento però no acabo de lligar caps.

El que em queda força clar és que per fer aquesta feina, no tothom es apte, per optar a aquesta feina s´ha de reunir uns requisits, de caràcter i de tarannà molt especials, s´ha de tenir un perfil concret. I aquest perfil és el que sembla que tenen aquests senyors que van disfressats de sants jordis, sense ser-ho ni de bon troç. Aquí no hi valen ni incitacions, ni medicacions, ni entrenaments especialitzats...no. Per anar regalant violència tan elegrement com qui reparteix rosquilles i sense sentir cap punt de remordiment, s´ha de ser un salvatge infame i pervers.


dijous, 26 de maig del 2011

Us recomano entrar al visionat d´aquest video, és excepcional, molt ben fet i seriós. És llarg i fet en llengua anglesa, però s´entén fàcilment i penso que cal fer.ne ressò entre la gent de fora perquè puguin entendre millor el "problema" que tenim els catalans.

http://vimeo.com/24052492

dilluns, 23 de maig del 2011

Arriba el bon temps, i malgrat l´amenaça de núvols i tempesta que ha sorgit des d´ahir al nostre país, cal que el rebem amb bona cara i amb els braços ben oberts. Aires de colors i bonança, vida sota el cel serè i blau, flors que perfumen l´aire i fan créixer rialles, rams d´il-lusions i d´esperances, caloreta que ja invita al repòs i al vol, i les obligacions, els deures ja són una miqueta més llunyans, més a prop de l´oblit.