Qui sóc?

La meva foto
Barcelona
Sóc dona, mare i mestra...que estimo, ploro, ric i sobretot procuro viure.

divendres, 15 de maig del 2015

           FARTA D’AQUESTA GENT ARROGANT

La gent del govern espanyol, i per tant el ministre Wert inclòs, tenen una sola idea. Una única dèria que avança i passa per davant, fins i tot de la mania de matxacar-nos econòmicament, judicialment o esportivament.
I és el convenciment resolut que el "problema catalán" té el seu origen en l'escola catalana. Si, si, la que funciona amb immersió lingüística des de fa tant de temps i sense cap problema, la que ha estat model a imitar per molts altres països.
Per ells, la nostra escola, és el cau obscur i ensinistrador de terroristes i malfactors. Pensen que és el lloc on es planten les llavors que després esdevindran rebels a la seva causa.
Per això el seu primordial objectiu és esborrar, fer desaparèixer les nostres paraules que són les nostres arrels. La llengua i la cultura és la que aixeca i erigeix un país, la que el fa crèixer. I aquesta feina bàsicament la fem des de les escoles. Per això ells no la volen, ni tan sols la respecten. Els acovardeix, els intimida.
Si partim d'aquesta por tan enorme que els envaeix, és lògic esperar aquestes reaccions contra la feina que fem a les aules catalanes, contra la nostra pedagogia. I no pararan fins aconseguir-ho.
El que ells no saben, i aquest és el nostre avantatge,  que nosaltres mai ens sometrem, mai ens doblegarem a la seva voluntat. I faig referència als mestres, al col·lectiu de docents que fem aquesta feina per ells tan repugnant.
Els educadors del nostre país  sabem molt bé que l’escola ha de ser bressol de cultura, de creixement, de tradició, de democràcia i de progrés. Som sabedors que  estem posant els fonaments pel futur de la nació.

 I això no es negocia sota cap concepte senyor ministre.    

        .

dimarts, 21 d’abril del 2015

               PENSAMENT NOCTURN...

He arribat a la trista conclusió que no em deixen ser tolerant, em forcen a ser extremista, a posar a tothom dins el mateix cove, tot i que no m’agradi gens.

Tots sabem que a Espanya hi ha gent impresentable, i a la Patagònia i a Melbourne,i a Catalunya, i que amb això ja hi comptem. Desgraciats incults que insulten, feixistes que reprimeixen, bojos que amenacen. Com que és normal que passi, tot i que no acceptable, al final esdevé previsible del tot.
Però el que realment és indignant, és la ceguesa covarda dels anomenats progressistes, d’esquerres, demòcrates i liberals espanyols que es passen la vida demanant recollides d’aliments pels infants que passen fam, drets per les dones maltractades, justícia pels presos polítics (d’un país llunyà, és clar), vivendes pels desnonats i llibertats pels països oprimits.

En canvi quan veuen tots els atacs dels quals som víctimes els catalans, escolten tot el sac d’ofenses que ratllen la criminalitat, llegeixen els munts d’amenaces de mort, contemplen els intents d’aniquilació d’una llengua, d’una cultura, i mil atacs més que ara omiteixo, llavors, resten muts. Callen i miren cap a l’altra banda. De vegades penso que potser és perquè encara els queda un pèl de genètica colonitzadora dels seus avantpassats conqueridors, i ja ho troben tolerable.

Però no és la primera vegada que tot un poble es torna invisible davant d’un genocidi, o al menys davant d’un intent d’extermini. I és repugnant.

Un segon capítol seria la immobilitat del nostre govern i de tots els que tenen el poder, davant de tot aquest panorama, però això serien ja figues d’un altre paner.

divendres, 10 d’abril del 2015

                                     BENVOLGUT ADOCTRINAMENT

Avui a la classe i durant un exercici de llengua i de gentilicis, em pregunta un alumne…
-Aquí em demana el nom d’alguns països, puc posar Catalunya?
I abans que respongués jo, salta una nena que seia al costat del que preguntava, i diu:
-És clar! Catalunya ja és pràcticament independent!
Jo, llavors, controlant-me i mostrant-me totalment imparcial responc:
-Home, oficialment Catalunya pertany a Espanya, pensa que…
El primer, no em deixa ni acabar i afegeix:
-Encara però aviat ja no, i si a algú no li agrada m’és igual! O sigui que poso Catalunya com un país ja independent.
Ai senyor Wert que si li revolta el personal més jove!
Ai senyor Fernandez Diaz que se li omplen les escoles catalanes de jihadistes!


dijous, 15 de gener del 2015




ESTEM DECEBUTS?

Fa molts dies que no en parlo del ditxós"procés", la veritat és que no en tinc ganes, n'estic empatxada, decebuda, molt tipa ja de la barra i la incompetècia de qui ens governa amb tot el seu entorn polític.
Però avui, donat que he tingut la clara intuïció del noste futur mentre escoltava alguns tertulians de la ràdio, si que faig una excepció i us comento als que encara espereu arribar a algun lloc, que ja us ho podeu treure del cap definitivament,
Tenim el pais que ens mereixem, perquè no votem amb encert, perquè ens falta empenta quan ens cal de debò, perquè ens agraden massa les pastanagues, perquè mai hem sabut fer la neteja necessària llençant a un pou abismal sense retorn tots els violadors botiflers que ho han anat empastifant tot des de fa molts anys, dècades...fins i tot segles.
Lamentable la nostra obedència, la nostra ceguesa, la nosta submissió. Deplorable l'interès per la comoditat de la poltrona. Decebedora la manca de criteri per proritzar els nosres interessos.
I ara dieu-me aixafaguitarres radical si us ve de gust.