Qui sóc?

La meva foto
Barcelona
Sóc dona, mare i mestra...que estimo, ploro, ric i sobretot procuro viure.

divendres, 3 de juny del 2011

Una de les millors cançons del darrer disc dels Manel

http://youtu.be/4rTcwQT9kyQ  La bola de cristall


  Històries de vida que caminen paral-leles i equidistants a la nostra realitat. Bateguen al mateix temps que els nostres cors, però són invisibles als nostres ulls, a la nostra consciència.
  Properes en la llunyania.
  Immediates perquè pertanyen al mateix gènere que les que nosaltres creem. Remotes per la distància que ens torna cecs i que fa que formin part aparentment d´una fantasia, d´un conte inventat.
  Us ha passat mai pel cap aquesta reflexió? Jo confeso que moltes vegades. Aquí ho retraten magistralment els Manel.

dijous, 2 de juny del 2011

Paraules sàvies

Malvivim
en un país que no és lliure.
Un país cansat,
cruel,
corrumput.
I molt covard.
                 Salvador Espriu


Hi ha injustícies que tots coneixem...
I tots les hauríem de denunciar.
                    Paco Candel


Quant i fins quan caldrà que alcem
el nostre cant, la nostra veu...
Quant i fins quan, perquè el demà
sols sigui un gest de llibertat...
                         Lluís Llach

No sentiu les veus que s´alcen
Entonant el clam dels rebels?
Aquest és el crit d´un poble
Que ja no vol ser esclau mai més.

Quan el ressò dels tabals
S´agermani amb el batec dels cors,
Una nova vida serà a punt de començar,
En un nou demà que arribarà per tots. 
                              Víctor Hugo

Tornarem a lluitar
Tornarem a sofrir
Tornarem a vèncer.
                     Lluís Companys

En pur silenci
Hem preservat uns àmbits,
Edifiquem-hi, tenaços,
Una pàtria:
L´àmbit de tots els àmbits.

Terra-no somnis-
I també mar immensa:
Coses tangibles.
I una llengua comuna...
I la gent que la parla.

Serem allò que vulguem ser.
                     Miquel Martí i Pol


L´home no és lliure si no ho és el poble al qual pertany.
                 Fèlix Cucurull

 -T´adones amic?
Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s´escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s´escriga o es pense.  Ovidi Montllor
          



-L'home no és lliure si no ho és el poble al qual pertany.

diumenge, 29 de maig del 2011

Final Champions

Avui també em sento orgullosa de ser culer, estic contenta del meu equip que demostra una vegada més que és el millor del món. Jo no hi entenc gaire de futbol, però si juga el Barça sempre me´l miro, perquè fins i tot els que som uns ignorants en aquest esport, veiem que ho fan de meravella i gaudim de bons moments.
   M´agrada el Barça pel què representa de fons i ara més que mai. Ja ho vaig comentar fa uns dies enrera...i avui ho he tornat a comprovar. Són potser els millors futbolistes mundials, hi estic d´acord, però sobretot els faig costat perquè són com són com equip i com persones. Com a mostra veiem aquesta nit el gest del capità Puyol envers el seu company Abidal, ha estat magistral, un gest que demostra com és el tarannà de tots els components de l´equip.
Senyors meus, tinguem-ho clar, guanyen si, perquè són excel-lents, però estan al davant de tots perquè són un veritable equip, un grup que involucra sentiments i cor, ho donen tot pels colors perquè la majoria estan educats i criats al club, s´estimen el què representa.
   Si a això li sumes que els dirigeix el més gran entrenador que mai hem tingut i que ha sabut reunir a la gent idònea per formar el grup, semblants de caràcter i de talent, doncs ja tenim els ingredients adequats per cuinar un equip de futbol guanyador en tot.
   Felicitats.