Qui sóc?

La meva foto
Barcelona
Sóc dona, mare i mestra...que estimo, ploro, ric i sobretot procuro viure.

diumenge, 2 d’octubre del 2011

BARRETINES I MANTELLINES

CLARIFIQUEM  CRITERIS
És bo que totes les informacions siguin sempre contrastades, per això abans de començar, m´he dedicat a buscar l´origen i els diversos significats que tenen les paraules cultura i art, abans d´utilitzar-les amb suficient propietat.
He sentit durant molts anys que l´opinió espanyola proclamava als quatre vents que « las corridas de toros » formaven part de la cultura espanyola. Per tant no entraré a qüestionar el seu aspecte cultural, perquè aquesta cultura de la pell de brau no és la meva i no en puc parlar amb ple coneixement de causa.
Sé que la paraula cultura prové del llatí i significa conrear, però que se li poden atribuïr diverses accepcions segons la classifiquem des de l´antropologia, des d´un punt de vista artístic o d´humanitats, segons les creences religioses d´un col-lectiu, també segons l´època i les definicions conceptuals que en fan els nombrosos filòsofs i pensadors… Per tant, es podría considerar segons alguns criteris que l´activitat que fan els “toreros” forma part de certa cultura espanyola. D´acord.
Altrament també  escoltem els que sovint afirmen que és un art, i llavors la cosa ja canvia dràstricament. El mot art té connotacions ben diferents a les de cultura i que no són aplicables en la definició del “toreo”.
 art apel-la a l´estètica, és un producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que crida als sentits i a les emocions. Abasta una àmplia gamma d'activitats humanes, de creacions i de maneres d'expressar-se; de camps com la música, la dansa, la pintura, el cinema i l´escultura. On hi poden encabir aquí “las corridas”? Assassinar animals mai serà res estètic, mai serà una forma d´expressar-se segons uns sentiments i emocions (sempre pensant que l´art desperta sensacions positives, no negatives), l´art és bellesa, la mort sense pietat i la sang d´un crim és horror, és un delicte infame.
Arribats en aquest punt, i aclarits i desgranats els significats de les paraules art i cultura, amb les que els amants de les “corrides” vesteixen els “toreros”, els preguntaria quin criteri segueixen doncs per decidir emparar-ho i voler-ho salvaguardar.
I ara afegiria ja molesta i enutjada...Una llengua i una cultura on prevaleix la solidaritat, la cooperació, la bellesa (entenguem des dels castellers fins a les sardanes, entre cents d´altres), no es mereixen formar part de l´art?
Senyors meus, els seus criteris van per mal camí, errats completament. Vostès, els que prediquen que són grans demòcrates espanyols defensors de les llibertats, afavoreixen l´atac agressiu d´un pobre animal disfressant-lo d´art de tradició mil-lenària. Vostès que proclamen la llibertat per tots aquells que opten per aquesta afició, tallen, barren i empresonen la normalització d´una llengua de tot un país...d´això se´n diu genocidi, els sona la paraula? Reclamen llibertat als seus desitjos bàrbars i salvatges, però la neguen a la voluntat autèntica i innegable de la parla de tot una nació. Això és ser uns brutals anacrònics, vostès només posen “banderilles” al progrés, a la civilització, a la saviesa.
És clar que si pensem una mica veurem que en el fons són ben coherents. Si els resulta tan fàcil acceptar l´assassinat tan cruel d´un animal, més còmode encara els serà l´assassinat d´una llengua de tot un poble...al menys això no esquitxa sang i no els embruta les mantellines.