Qui sóc?

La meva foto
Barcelona
Sóc dona, mare i mestra...que estimo, ploro, ric i sobretot procuro viure.

dijous, 6 de desembre del 2012


                                         CARTA  A  UN  MINISTRE


                                                                          Barcelona, 6/12/12

   Gens apreciat senyor,

  En primer lloc, i abans de presentar-me, voldria donar-li les gràcies per les seves darreres declaracions que han estat una altra empenta perquè augmenti  la iniciativa sobiranista i a més ciutadans catalans se´ls estimuli la consciència i la identitat de país.
 
 Aquest fet, ja habitual a casa nostra,  l´origina quasi sempre una mentida, en aquest cas la que ha generat les seves paraules, que malgrat estar disfressades de voluntat pedagògica, només són una  actuació política, una estratègia ideològica, no ens enganyi. Faci el que vulgui, pensi el que li sembli, però no ens enganyi amb falòrnies. Tingui present que encara que de vegades no ho sembli, tenim memòria i recordem perfectament que a les darreres expressions en públic que ens va dedicar, ja ens amenaçava en voler espanyolitzar el model escolar que tenim al nostre país, sí senyor, sí, al nostre país, que no és el seu.
 
Em presento. Sóc ex alumna, mare  i mestra d´escola catalana. He viscut i encara ho faig, en total plenitud i felicitat les tres situacions i n´estic ben orgullosa. Sàpiga que en la meva època de nena, en temps del seu enyorat dictador, jo ja estudiava català a l´escola, d´amagat això sí, però amb moltes ganes. És una de les herències que sempre agrairé als meus pares.
 
Els meus fills també ho van fer, tota la seva escolaritat va ser en català com a llengua vehicular. I tot i haver estat educats en escoles “caus d´independentistes”, com vostè i els seus amics diuen, avui dia són persones que dominen a la perfecció més de dues llengües: la seva que és el català, i d´altres  com el castellà, l´anglès, el francès i un d´ells també l´alemany. I afegiré que són amants de la seva identitat i han après a no haver de demanar perdó per aquest fet. Són ciutadans catalans però també del món, capaços de relacionar-se amb tothom, amb mentalitat oberta, plural i moderna, tenen amics de diferents nacionalitats i poden viatjar i viure on vulguin…
 
Tot això, gràcies a l´educació que han rebut a l´escola, la que és model d´immersió lingüística a Europa i que ara vol vostè eradicar, i és clar, evidentment també a la família,  que els ha fet créixer en un total respecte per la cultura i la parla d´altres pobles (inclosa la del seu país senyor meu). L´únic que hem  fet nosaltres és estimar la nostra terra, la nostra llengua i la nostra cultura, cosa evident i òbvia per a tots els ciutadans del món. 
 
La meva feina de mestra dins de l´escola catalana, amb trenta anys de tutora a primària (cosa que em sembla que vostè no pot dir), m´ha fet créixer en valors, coneixement i experiència. I si vostè pensa i declara que pel fet d´educar en el respecte a la pluralitat de cultures i llengües, i en l´amor a la pròpia i a la dels altres països, és treballar en “fábricas de independentistas”, li confessaré que té raó Sr. Wert, sóc obrera d´una d´aquestes factories. 
 
Sé que no ens posarem mai d´acord, perquè vostè parteix de la base que Catalunya és una “región” d´Espanya, i que només ho contempla des d´uns ulls colonialistes i dominants. Si ho veu així, entenc que digui el que diu. Però jo, com altres milers i milers de catalans, parteixo d´ una idea d´identitat nacional catalana, la nostra pròpia, que ha estat ocupada a la força, menystinguda, ofesa i atacada infinitat de vegades des de temps immemorial. Penso que serà difícil d´entendre per una ment com la seva. La seva gran ignorància en història, tampoc li facilita la comprensió, i no li vull semblar prepotent adoptant aires docents amb vostè. Per tant, jo estic a Noruega i vostè a Burundi.
 
I si us plau, malgrat els favors que tot el seu ramat de companys ens fan sovint amb les seves declaracions, no sostingui coses que desconeix, no asseguri fets que ignora, perquè malfereixen i ultratgen.
 

  De la mateixa manera que jo seria incapaç de fer d´odontòleg, de fuster o de funàmbul perquè no en sé, ni m´he preparat per fer-ne, vostè, sr. Wert, tampoc  faci de pedagog.

Neus Parcé Serra

Mestra de Llengua Catalana, Lengua Castellana, de Geografia i Història (de Catalunya i també d´Espanya) en una escola concertada de Barcelona.
I dona catalana-independentista (això sí, em sembla que bona persona i per damunt de tot, molt normal).