Qui sóc?

La meva foto
Barcelona
Sóc dona, mare i mestra...que estimo, ploro, ric i sobretot procuro viure.

dissabte, 14 de maig del 2011

Joies que estimo (2)


Ningú dubta de la genialitat del pintor Johannes Vermeer a l´hora d´aconseguir els espais lluminosos, les ombres que causa un raig de sol, o la claror d´un porticó obert d´una finestra. Ha estat considerat un dels màxims representants de la pintura de l´Escola Holandesa o Flamenca.
Recordo afectuosament les meves primeres classes d´Història de l´Art al batxillerat, i especialment aquest autor en les sessions de diapositives que ens oferia la professora. Llavors ja em va captar la meva atenció, l´estètica de les seves obres em seduïen d´una forma especial i sovint atribuïa la seva habilitat amb els pinzells per capturar la llum, a un do especial, a una essència quasibé divina inabastable per a qualsevol humà com jo, i que engreixava la meva insignificància.

Joies d´art que estimo (1)


Una de les meravelles del gòtic del nostre país que ha estat sovint dissimulada per la fastuositat de la catedral de la ciutat, és Santa Maria del Mar a Barcelona. La seva majestat no és ostentosa, el seu ambient interior ombrívol desperta calidesa, convida a la calma i la reflexió, al silenci, al pensament...diria que és acollidor tant per a l´incrèdul com per al devot. Els seus murs són dominants i ferms, però amaguen una intenció espontània i natural de proximitat amb el visitant, discretament, amb prudència i elegància.
Gosaria afirmar, si acceptem una intenció generalitzadora, que transfereix una imatge de similitut amb el tarannà del poble català, com si hagués absorbit cert mimetisme dels que la van edificar.

dilluns, 9 de maig del 2011

Recomanació literària

Benvingut sigui aquest llibre de Mathew Tree publicat al febrer d´aquest any.
"Com explicar aquest país als estrangers" intenta exposar amb un seguit d´articles i conferències de l´autor, la situació actual de Catalunya a Europa i a Espanya.
  Molt interessant i ben sintetitzada la crònica de la història catalana en els primers capítols.
  Excel-lent posada en escena d´un humor i d´una fina ironia utilitzada en molts moments a l´estil Monzó, també de la crítica del que alguns anomenen "el problema catalán", i analitza la catalanofòbia que avui pateix el nostre país.
  De certa manera es proposa exposar el seu desacord profund amb la passivitat d´una gran part de la nostra societat actual.
  Tree diu clarament: "Si em trobo en una sala plena de gent i m´adono que no els agrado, me´n vaig. Els catalans, per raons que per mi són insondables, s´estan a la porta, vacil-lant, i preguntant-se què poden fer encara per caure en gràcia a tothom. És patètic, o és patètic?"
  Es pot dir més fort, però no més clar Sr Tree, tant de bo tots ho tinguessin així de clar i poguéssim caminar endavant.
  Senyors meus, tenim un problema més de dependència, i no tant  d´independència, no entenc com no ho veiem més clar.

diumenge, 8 de maig del 2011

Maritime - The window is the door



Maritime, un grup nord-americà que val la pena. Aquesta cançó té també una porta i una finestra..."The window is the door". En alguns moments la finestra pot ser una via d´escapament...d´emergència potser?