Qui sóc?

La meva foto
Barcelona
Sóc dona, mare i mestra...que estimo, ploro, ric i sobretot procuro viure.

divendres, 10 de febrer del 2012

Ens hi estem acostumant?

Ara matexi i des de ja fa temps balla pel meu pensament certa ambigüetat quan intento definir la paraula "delinqüent". A mi m´havien ensenyat a casa, a l´escola, i així ho vaig traspassar als meus fills, que un delinqüent era una persona que cometia una acció prohibida per la llei, sota l´amenaça d´una pena.
Em semblava tenir molt clar, i ara potser veig que vaig pecar d´ingènua, que qui la feia la pagava. Que la llei i la justícia sempre caminaven al costat de la veritat. Però això, senyors meus, no és així.
Les notícies, els fets i les situacions que s´han anat produïnt darrerament evidencien en canvi, una societat plena de mentides, trampes, estafes, furts, prevaricacions, fraus i moltes més pudors.
I així podem recordar recentment Millets, Camps, Urdangarins, un munt de polítics que s´embutxaquen el que no necessiten, alts càrrecs manats només per la corrupció del poder i l´egoïsme que no els deixa recordar el poble escanyat, banquers que obvien la precarietat de la gent del país...I és curta la llista.
A tot això hi afegirem tots els actes indignes i abusius que patim els catalans, i que els responsables d´arreglar-los, no belluguen ni un dit. Per tant, sumem-li més indignació, més ràbia, més enervació, més repugnància.
Aturada, perplexa, incrèdula, parpellejo i no sé com reaccionar. Mirat des de fora sembla fins i tot de ficció. Només noto que em puja des de l´estómac una glopada d´irritació i fúria que em desborda i es tranforma en un repertori de preguntes sense resposta.

Qui es pensen que són per actuar així?
I el que encara em subleva més, qui es pensen que sóc jo quan fan el que fan?
¿Com restabliré la meva sensació d´impotència i d´abandó que em queda després de la decepció?
¿Qui ha triat persones tan incompetents per gestionar els càrrecs que governen el país?
¿Qui ha de desempudegar aquest ambient tan infecte que ha anat omplint ajuntaments, tribunals i despatxos?
¿Quin motiu pràcticament paranormal provoca la pèrdua de memòria del propi corrupte, quan acusa i qualifica a un altre lladre també amb el mateix atribut?
¿Es pot produïr tan alt grau d´imbecilitat com el que posseeixen persones tan indignes?
On han quedat els valors com l´honradesa i la integritat?
¿Com haig de defensar i publicitar un entorn digne i honorable davant d´uns alumnes, quan el que veuen cada dia és tot el contrari i que es pren com a vàlid?

Si algú hi troba respostes raonables, feu-m´ho saber si us plau, és urgent. Començo a creure que la desraó i la insídia comencen a formar part de la quotidianitat catalana.