PENSAMENT NOCTURN...

He arribat a la trista conclusió que no em deixen ser tolerant, em forcen a ser extremista, a posar a tothom dins el mateix cove, tot i que no m’agradi gens.

Tots sabem que a Espanya hi ha gent impresentable, i a la Patagònia i a Melbourne,i a Catalunya, i que amb això ja hi comptem. Desgraciats incults que insulten, feixistes que reprimeixen, bojos que amenacen. Com que és normal que passi, tot i que no acceptable, al final esdevé previsible del tot.
Però el que realment és indignant, és la ceguesa covarda dels anomenats progressistes, d’esquerres, demòcrates i liberals espanyols que es passen la vida demanant recollides d’aliments pels infants que passen fam, drets per les dones maltractades, justícia pels presos polítics (d’un país llunyà, és clar), vivendes pels desnonats i llibertats pels països oprimits.

En canvi quan veuen tots els atacs dels quals som víctimes els catalans, escolten tot el sac d’ofenses que ratllen la criminalitat, llegeixen els munts d’amenaces de mort, contemplen els intents d’aniquilació d’una llengua, d’una cultura, i mil atacs més que ara omiteixo, llavors, resten muts. Callen i miren cap a l’altra banda. De vegades penso que potser és perquè encara els queda un pèl de genètica colonitzadora dels seus avantpassats conqueridors, i ja ho troben tolerable.

Però no és la primera vegada que tot un poble es torna invisible davant d’un genocidi, o al menys davant d’un intent d’extermini. I és repugnant.

Un segon capítol seria la immobilitat del nostre govern i de tots els que tenen el poder, davant de tot aquest panorama, però això serien ja figues d’un altre paner.

                                     BENVOLGUT ADOCTRINAMENT

Avui a la classe i durant un exercici de llengua i de gentilicis, em pregunta un alumne…

-Aquí em demana el nom d’alguns països, puc posar Catalunya?

I abans que respongués jo, salta una nena que seia al costat del que preguntava, i diu:

-És clar! Catalunya ja és pràcticament independent!

Jo, llavors, controlant-me i mostrant-me totalment imparcial responc:

-Home, oficialment Catalunya pertany a Espanya, pensa que…

El primer, no em deixa ni acabar i afegeix:

-Encara però aviat ja no, i si a algú no li agrada m’és igual! O sigui que poso Catalunya com un país ja independent.

Ai senyor Wert que si li revolta el personal més jove!

Ai senyor Fernandez Diaz que se li omplen les escoles catalanes de jihadistes!

ESTEM DECEBUTS?

Fa molts dies que no en parlo del ditxós"procés", la veritat és que no en tinc ganes, n'estic empatxada, decebuda, molt tipa ja de la barra i la incompetècia de qui ens governa amb tot el seu entorn polític.
Però avui, donat que he tingut la clara intuïció del noste futur mentre escoltava alguns tertulians de la ràdio, si que faig una excepció i us comento als que encara espereu arribar a algun lloc, que ja us ho podeu treure del cap definitivament,
Tenim el pais que ens mereixem, perquè no votem amb encert, perquè ens falta empenta quan ens cal de debò, perquè ens agraden massa les pastanagues, perquè mai hem sabut fer la neteja necessària llençant a un pou abismal sense retorn tots els violadors botiflers que ho han anat empastifant tot des de fa molts anys, dècades...fins i tot segles.
Lamentable la nostra obedència, la nostra ceguesa, la nosta submissió. Deplorable l'interès per la comoditat de la poltrona. Decebedora la manca de criteri per proritzar els nosres interessos.
I ara dieu-me aixafaguitarres radical si us ve de gust.

CARTA  AL  PRESIDENT   ESPANYOL

Me parece una vergüenza enorme que un país que se supone moderno, democrático y europeo prohiba un derecho universal que tenemos todos los ciudadanos: el derecho al voto y a la libertad de expresión. 

España no puede presumir de tener un tribunal constitucional justo y imparcial. Al contrario, es un órgano judicial con un perfil de gobierno totalitario, aún con rasgos fascistas, de características feudales i retrógradas, parecido a un país tercermundista.

Pero las libertades que se cortan injustamente, se toman a la fuerza, no lo olviden. El pueblo manda siempre, antes o después.

Neus Parcé

​Barcelona (Catalunya)​

                                               MOTIU  DE  VOT

   Ho he dit moltes vegades.

   No m'agrada la consulta del diumenge, no m'agrada la pregunta que em faran, no m'agrada la velocitat que pren el meu govern ni em mereix cap confiança, no m'agrada perquè davant d'un poble ocupat i víctima d'un veritable genocidi no s'hi valen les consultes, no m'agrada que no vegin que simplement hem de prendre el camí de la llibertat perquè ens toca per justícia i no m'agrada tampoc perquè la veig una coreografia més de les moltes que portem representades.

   Però també tinc clar que hi aniré.

   I votaré per la independència del meu país perquè vegin des d'Espanya que el poble català no ha defallit malgrat tots els entrebancs, votaré perquè vull fer evident la meva disconformitat amb el govern espanyol, votaré per portar la contrària als unionistes, votaré perquè vull que des de fora vegin que seguim ferms demanant la nostra llibertat, votaré pels meus fills i futurs néts.

   I sobretot, votaré per vosaltres Jaume Serra Serra i Enric Parcé Trilla.

                                                        MOMENTS D' ESCRAPPING

                              Alguns resultats de la feina d'escrapping durant les estones lliures.

 

ZONA SCRAPPING BCN

Estrena de les targetes pels encàrrecs de capses, àlbums i marcs.