Qui sóc?

La meva foto
Barcelona
Sóc dona, mare i mestra...que estimo, ploro, ric i sobretot procuro viure.

dimecres, 4 maig de 2011

Fer de mestra avui



  Segons el diccionari de l´Institut d´Estudis Catalans, la paraula "mestre" o "mestra" sempre es refereix a alguna cosa principal o important. La vela major de l´arbre d´un vaixell és la vela mestra. Tothom sap que la biga o la paret mestra són parts essencials d´una construcció. Una obra mestra és la que està reconeguda com la més excels i sublim de l´art pictòric, escrit...Sigui com sigui i en qualsevol de les seves accepcions implica un sentit de consideració, de vàlua, de categoria, fins i tot de magnificència en algun cas.
  
Doncs bé, després de portar trenta anys davant d´alumnes, i per tant de fer de mestra, m´adono que aquestes definicions són cada vegada menys certes, que ja no coincideixen sempre amb la realitat. La credibilitat i fiabilitat que teníem els mestres temps enrera perden color com més anys passen. Tothom es creu capacitat per qüestionar les teves idees, les teves actuacions, la teva trajectòria. Fer d´arquitecte, fer de metge, fer de contable o de perruquera comporta una credibilitat indiscutible, ningú s´atreveix a dir al seu dentista que la dosi d´anestèsia no és l´adequada o al seu advocat dir-li que dubtes si aquella apel-lació que vol portar al tribunal serà la convenient...no, ningú ho fa.

  En canvi a tu, si que sovint et poden enviar notetes comunicant-te que si el nen no ha fet els deures és perquè tu no has fet el que havies de fer, o que les notes de l´avaluació no corresponen a l´esforç del seu estimat fillet, o que no el pots castigar sense fer aquella o altre activitat perquè ells paguen perquè la faci...i cito casos reals.

  Si t´agrada la teva feina, i aquest és el meu cas, aprens a fer-ne cas omís, la freqüència et fa créixer una mena de pàtina resistent que impedeix que et danyi l´ànima i la motivació. L´edat i l´experiència també ajuden a empassar les crítiques d´una manera més suau, amb un sentiment menys acalorat i visceral.

  Fer de mestra no és només un càrrec important que comporta un pernil o uns torrons per Nadal (i que ara tampoc ja no és així), fer de mestra vol dir educar, fer de model i guia, formar persones amb seny i criteri, autònomes i lliures, i això si que és realment important.
  No em preocupa tant que els meus alumnes no sàpiguen les capitals europees o quan va durar l´imperi romà, tant és. Però en canvi, és bàsic i primordial formar homes i dones amb sentit comú, bones persones amb ganes de tirar endavant una societat que cada vegada té més equivocada l´escala de valors i els criteris desviats. Nois i noies que siguin mestres dels seus fills, dels seus companys de feina, de la seva família i amics, mestres de vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada