Qui sóc?

La meva foto
Barcelona
Sóc dona, mare i mestra...que estimo, ploro, ric i sobretot procuro viure.

dilluns, 13 de juny del 2011

Què hi ha darrera la porta?

Quantes portes deixem d´obrir per por d´arriscar? Quantes vegades perdem la llibertat i morim una mica per dins només per tenir por d´obrir la porta dels nostres somnis?  La por és sovint el mur que atura la felicitat?

                                      Porta d´Otxandio (Euskadi)

4 comentaris:

  1. Felicitats pel bloc, Neus, com ja saps m'agraden les finestres..., i també les portes obertes!

    ResponElimina
  2. Una gran reflexió Neus i certa, jo l'última frase la faria sense el signe d'interrogació.

    gràcies per la teva visita i comentari al meu blog
    seguim compartint
    bon final de curs, no treballis massa
    una abraçada
    joan

    ResponElimina
  3. M'agrada el títol del teu blog i el seu significat, benvingudes les portes obertes o mig obertes i les finestres que airegen...Doncs sí, la por atura, ens sotmet..., és un mur que cal travessar xino xano, agafats de la mà de la confiança.

    Salutacions,

    ResponElimina
  4. I de vegades la porta està oberta..., només som nosaltres qeu la imaginem tancada i feixuga... I el mur només existeix en la nostra ment...

    Des del far un abraçada de finestra oberta.
    onatge

    ResponElimina