Qui sóc?

La meva foto
Barcelona
Sóc dona, mare i mestra...que estimo, ploro, ric i sobretot procuro viure.

divendres, 10 d’abril del 2015

                                     BENVOLGUT ADOCTRINAMENT

Avui a la classe i durant un exercici de llengua i de gentilicis, em pregunta un alumne…
-Aquí em demana el nom d’alguns països, puc posar Catalunya?
I abans que respongués jo, salta una nena que seia al costat del que preguntava, i diu:
-És clar! Catalunya ja és pràcticament independent!
Jo, llavors, controlant-me i mostrant-me totalment imparcial responc:
-Home, oficialment Catalunya pertany a Espanya, pensa que…
El primer, no em deixa ni acabar i afegeix:
-Encara però aviat ja no, i si a algú no li agrada m’és igual! O sigui que poso Catalunya com un país ja independent.
Ai senyor Wert que si li revolta el personal més jove!
Ai senyor Fernandez Diaz que se li omplen les escoles catalanes de jihadistes!


3 comentaris:


  1. Recordo quan en els meus primers viatges, ara fa més de vint-i-cinc anys, posava als registres del hotels i en qualsevol altre document,
    Catalunya com a país. Tinc una col·lecció d'anècdotes al respecte, explicant, ja aleshores. la realitat del nostre país. Les coses estan canviant!

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
  2. Cal que sempre que anem a l'estranger ens fem conèixer com el que sentim, no pas com el que ens obliguen, Som catalans, no pas espanyols.

    ResponElimina