Qui sóc?

La meva foto
Barcelona
Sóc dona, mare i mestra...que estimo, ploro, ric i sobretot procuro viure.

dimarts, 17 de maig del 2011

Més enllà dels porticons...

Cal fer una mirada a l´exterior de tant en tant, una visió més generosa i menys introvertida, enviar un somriure a la vida que tens en blanc i negre, a més de la panoràmica en color que ja coneixem i desitgem. Si tanquem porticons, tard o d´hora el tuf de la immobilitat ens atraparà. Sempre hi ha un horitzó que t´espera, clar, diàfan, brillant...només per a tu, on el sol cada dia torna a sortir malgrat la nit.

1 comentari:

  1. Estic d'acord amb tu, cal fer una mirada a l'exterior i si pot ser treure el cap, respirar... Tot el que es tanca sense sol i aire, s'acaba tornant ranci...

    Des del far una abraçada exterior.
    onatge

    ResponElimina