..."Un dels temes sagrats de la democràcia és el bilingüisme. Ens han dit que som bilingües i hem caigut en un parany, un parany que a més de convertir-nos en presoners de les paraules ens converteix en espanyols. És molt senzill: A partir del moment que dic que sóc bilingüe, que tan pròpia m´és la llengua catalana com l´espanyola, estic acceptant que sóc binacional, estic acceptant que sóc català i espanyol al mateix temps. Cosa que és tan absurda com ser italià i francès a l´hora. No lliga."...
..." El català i l´anglès són dos idiomes que parlo i que m´encanten. Sóc trilingüe doncs? Tinc la sort de parlar castellà per raons òbvies i anglès perquè el vaig estudiar, però això no em converteix en bilingüe ni en trilingüe. De llengua pròpia només en tinc una, el català, tan pròpia com ho pugui ser el castellà per un castellanoparlant del barri de la Guineueta. I és que per moltes llengües que parlis, de teva només n´hi ha una, aquella amb la que la teva mare et parlava de petit....No ens adonem que un país no pot ser mai binacional sense deixar de ser país, perquè la nacionalitat oficialment reconeguda es menja la subordinada. Mentre el català no sigui una llengua imprescindible per viure i desenvolupar-se a Catalunya, i els espanyols no entenguin que els drets d´aquesta llengua han de ser els mateixos que els del castellà a Espanya, no podrem parlar de normalització."...
..."La llengua continua estant estretament lligada al reconeixement de la identitat. És el nostre patrimoni per poder dir No som espanyols, quan en realitat n´hi hauria prou de dir Som catalans. No es tracta de negar allò que no som, sinó de dir tan sols el que som. Mentre el català sigui l´arma del nacionalisme, mentre el català hagi de ser defensat, serà una llengua coaccionada que s´utilitzarà a favor i en contra de Catalunya com a nació."...
(Declaracions fetes per Joel Joan en el llibre Jo no sóc espanyol de
Víctor Alexandre)
