Quan ens sembla que la nostra llengua fa un passet endavant i que de mica en mica va fent-se segura, arriba un altre esdeveniment que la fa recular, com les banyes d´un cargolet quan el toques. Ara està en primera pàgina la decisió del parlament Europeu en contra de l´etiquetatge en català. Doncs bé, en senyal de suport a la meva llengua, perquè es mereix els drets que tenen d´altres, perquè la llengua d´un país és la manifestació d´una cultura, perquè necessita de la nostra defensa i lluita...per això he escrit unes paraules que no són pas meves però que comparteixo plenament.
..."Un dels temes sagrats de la democràcia és el bilingüisme. Ens han dit que som bilingües i hem caigut en un parany, un parany que a més de convertir-nos en presoners de les paraules ens converteix en espanyols. És molt senzill: A partir del moment que dic que sóc bilingüe, que tan pròpia m´és la llengua catalana com l´espanyola, estic acceptant que sóc binacional, estic acceptant que sóc català i espanyol al mateix temps. Cosa que és tan absurda com ser italià i francès a l´hora. No lliga."...
..." El català i l´anglès són dos idiomes que parlo i que m´encanten. Sóc trilingüe doncs? Tinc la sort de parlar castellà per raons òbvies i anglès perquè el vaig estudiar, però això no em converteix en bilingüe ni en trilingüe. De llengua pròpia només en tinc una, el català, tan pròpia com ho pugui ser el castellà per un castellanoparlant del barri de la Guineueta. I és que per moltes llengües que parlis, de teva només n´hi ha una, aquella amb la que la teva mare et parlava de petit....No ens adonem que un país no pot ser mai binacional sense deixar de ser país, perquè la nacionalitat oficialment reconeguda es menja la subordinada. Mentre el català no sigui una llengua imprescindible per viure i desenvolupar-se a Catalunya, i els espanyols no entenguin que els drets d´aquesta llengua han de ser els mateixos que els del castellà a Espanya, no podrem parlar de normalització."...
..."La llengua continua estant estretament lligada al reconeixement de la identitat. És el nostre patrimoni per poder dir No som espanyols, quan en realitat n´hi hauria prou de dir Som catalans. No es tracta de negar allò que no som, sinó de dir tan sols el que som. Mentre el català sigui l´arma del nacionalisme, mentre el català hagi de ser defensat, serà una llengua coaccionada que s´utilitzarà a favor i en contra de Catalunya com a nació."...
(Declaracions fetes per Joel Joan en el llibre Jo no sóc espanyol de
Víctor Alexandre)
Per què "Portes i finestres"? Les portes són sinònim de comunicació, d´interès cap a un món exterior, ens donen intimitat i caliu, però també noves relacions, nous camins. Les finestres fan entrar aire net, desfan els ambients de resclosit i de vell, et mostren grans panoràmiques que t´alliberen la ment i l´esperit, però també et protegeixen del fred i el mal temps...
Qui sóc?

- Portes i finestres de la Neus
- Barcelona
- Sóc dona, mare i mestra...que estimo, ploro, ric i sobretot procuro viure.
dijous, 7 de juliol del 2011
dilluns, 4 de juliol del 2011
Porta amb història a Calàbria
La porta en qüestió és del poble de La Gàrdia (nom occità), que en italià es tradueix per Guardia Piemontese![]()
.
El poble de La Gàrdia es troba a la província de Cosenze, dins la regió de Calàbria, en una zona muntanyosa que mira a la Mediterrània. Encara s'hi parla la llengua occitana, degut a la forta presència dels valdesos, una gent de les valls occitanes del nord-oest d'Itàlia que als segles XII-XIII s'hi varen establir, fugint de les persecucions religioses.
Al segle XVI els occitans de La Gàrdia són durament perseguits per l'Església Catòlica. La Inquisició els declara una croada perquè s'han adherit al protestantisme de Calví; en moren uns milers. S'estableix al poble un convent de frares, que s'encarreguen del compliment de les pràctiques catòliques com a única religió.
Per aquest motiu, les portes de les cases han de tenir un finestró que romangui permanentment obert, de manera que els frares puguin ficar-hi el cap i comprovar que no se segueixen costums, pregàries ni rituals d'altres religions.
En record de la massacre del segle XVI, una de les portes de la ciutat s'anomena "Pòrta dal sang".
El 2008 les banderes catalana i occitana varen ser honorades a l'ajuntament de La Gàrdia.
El poble de La Gàrdia es troba a la província de Cosenze, dins la regió de Calàbria, en una zona muntanyosa que mira a la Mediterrània. Encara s'hi parla la llengua occitana, degut a la forta presència dels valdesos, una gent de les valls occitanes del nord-oest d'Itàlia que als segles XII-XIII s'hi varen establir, fugint de les persecucions religioses.
Al segle XVI els occitans de La Gàrdia són durament perseguits per l'Església Catòlica. La Inquisició els declara una croada perquè s'han adherit al protestantisme de Calví; en moren uns milers. S'estableix al poble un convent de frares, que s'encarreguen del compliment de les pràctiques catòliques com a única religió.
Per aquest motiu, les portes de les cases han de tenir un finestró que romangui permanentment obert, de manera que els frares puguin ficar-hi el cap i comprovar que no se segueixen costums, pregàries ni rituals d'altres religions.
En record de la massacre del segle XVI, una de les portes de la ciutat s'anomena "Pòrta dal sang".
El 2008 les banderes catalana i occitana varen ser honorades a l'ajuntament de La Gàrdia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)