I un bon dia, quan ja han caigut molts fulls de calendari, t´adones que el teu nen s´ha fet gran, gran de mida i immens de vida. Que tot i que ja coneixes la seva majoria d´edat des de fa molt, el fet de canviar de desena t´obre els ulls d´una manera especial; i amb cert matís nostàlgic, t´esgarrifa i emociona a la vegada, la seva edat.
I això m´ha passat a mi. El meu nen que escoltava atentament les meves paraules quan li llegia els contes del Teo, ja no hi és, ara hi ha un home, amo del seu futur, ben lliure de les seves eleccions.
He volgut escriure-li aquestes paraules...
Trenta, quaranta,
l´ametlla amarganta,
cançó estrenada,
desena encetada...
Només afanys atrapats,
tan sols la teva set assedegada,
únicament entusiasme i felicitat,
és tot just el que per a tu m´agrada...
El meu regal especial et dono
embolicat només amb paraules i tendresa,
que l´ametlla sigui dolça, sencera i ensucrada,
mai trencada, aspra o enverinada.
Que la distància dels anys i la terra,
mai t´esborri les meves lletres ni el meu desig.
T´estimo.
Mare
