CARTA  AL  PRESIDENT   ESPANYOL

Me parece una vergüenza enorme que un país que se supone moderno, democrático y europeo prohiba un derecho universal que tenemos todos los ciudadanos: el derecho al voto y a la libertad de expresión. 

España no puede presumir de tener un tribunal constitucional justo y imparcial. Al contrario, es un órgano judicial con un perfil de gobierno totalitario, aún con rasgos fascistas, de características feudales i retrógradas, parecido a un país tercermundista.

Pero las libertades que se cortan injustamente, se toman a la fuerza, no lo olviden. El pueblo manda siempre, antes o después.

Neus Parcé

​Barcelona (Catalunya)​

                                               MOTIU  DE  VOT

   Ho he dit moltes vegades.

   No m'agrada la consulta del diumenge, no m'agrada la pregunta que em faran, no m'agrada la velocitat que pren el meu govern ni em mereix cap confiança, no m'agrada perquè davant d'un poble ocupat i víctima d'un veritable genocidi no s'hi valen les consultes, no m'agrada que no vegin que simplement hem de prendre el camí de la llibertat perquè ens toca per justícia i no m'agrada tampoc perquè la veig una coreografia més de les moltes que portem representades.

   Però també tinc clar que hi aniré.

   I votaré per la independència del meu país perquè vegin des d'Espanya que el poble català no ha defallit malgrat tots els entrebancs, votaré perquè vull fer evident la meva disconformitat amb el govern espanyol, votaré per portar la contrària als unionistes, votaré perquè vull que des de fora vegin que seguim ferms demanant la nostra llibertat, votaré pels meus fills i futurs néts.

   I sobretot, votaré per vosaltres Jaume Serra Serra i Enric Parcé Trilla.

                                                        MOMENTS D' ESCRAPPING

                              Alguns resultats de la feina d'escrapping durant les estones lliures.

 

ZONA SCRAPPING BCN

Estrena de les targetes pels encàrrecs de capses, àlbums i marcs.

 

                                      CIUTAT DE CARTRÓ

 

   Avui hem anat a fer una volta pel centre de Barcelona i he tornat a casa mig de mal humor. I sobretot trista i decebuda de veure la nostra ineficàcia en la gestió del turisme.
    Per les Rambles és imposible de passejar-hi sense que et taladrin les orelles aquells "xiulets" estridents que venen els indis, o sense que hagis d'esquivar mil fileres de "guiris" fent fotos, o comprant souvenirs a les p...arades on abans hi havia animalons.
    No avances ni una passa sense rebutjar un munt de vegades les ofertes de menús amb paelles grogues i sangries aigualides que t'ofereixen quan passes o els flyers de tablaos flamencs. Tot està en anglès o rus, el castellà en darrer lloc, i ja no cal que us digui que el català és totalment invisible.
    T'aturen a cada quatre passes grups nombrosos de turistes japonesos petitons o viquings alts i rossos que paren allà al mig sense cap respecte per la marxa dels vianants. No cal ni que et plantegis de caminar pel barri gòtic, ni per la vorera de la casa Batlló, ni pel Parc Güell, ni per la Sagrada Família, ni per la catedral...ni per enlloc. Tampoc per les taquilles del metro o els ferrocarrils perquè et costarà traspassar la barrera d'accés.

      I és que ara mateix, i per desgràcia nostra, el turista ha près el protagonisme de la ciutat de tal manera, que el ciutadà ja és de segona classe. Nosaltres sobrevivim com podem i recollim les restes del nostre patrimoni, dels nostres carrers, del nostre comerç.
    Vergonyós que els que paguem els impostos i mantenim el dinamisme de Barcelona amb el nostre treball i els nostres diners, els que hi hem nascut i els que hi vivim, els que realment ens l'estimem, siguem l'últim mico.

    Alerta senyor Trias, està generant una ciutat de cartró com aquelles que només hi passegen figurants i s'hi roden pel·lícules de vaquers.

 

 

 
Targeta de presentació.  El millor il·lustrador.

Potser fa lleig que ho digui perquè evidentment no sóc imparcial...però és que m'encanta! Serà orgull de mare...
Roger Pich Illustration.
Roger Pich; dragon´s trainer, knight´s adviser, mermaid´s psychotherapist, and Illustrator.

 

                     

                                BENVINGUT L'AVORRIMENT

 

 

    Avui els nens i les nenes els tenen prohibit d'avorrir-se. Seeeeempre han d'estar ocupats fent activitats extres quan surten de l'escola, quan esperen a la consulta del metge tenen joguines, quan acompanyen als pares al centre comercial dis...posen d'un raconet especial per a nens, fins i tot hi ha esglésies que reserven una mini guarderia perquè els infants estiguin en funcionament continu.

     Em fan pena, jo també penso que avorrir-se de tant en tant és molt sà.

 

 

                                                    JO ESTIMO LA MEVA LLENGUA

Sóc mestra des de fa molts anys i a la universitat, quan feia magisteri,  vaig escollir  l'especialitat en filologia, per tant  és evident que les llengües m'agraden molt, i les respecto profundament  perquè penso que són les arrels i el tronc principal de qualsevol país. A l'escola he impartit classes d'anglès als petitons i de català i castellà a tots els graus de primària.

He gaudit aprenent la llengua i la literatura castellana, i evidentment  també la meva que és la catalana. Però encara més ensenyant-les, les dues.

Avanço aquest aclariment per deixar les coses al seu lloc. Però tinc igualment clar i ho afirmo d’una forma ben lúcida, que en una Catalunya independent  el català ha de ser la nostra única  llengua oficial i de cap manera compartir el quadre amb el castellà.

La nostra llengua necessita una normalització total i urgent. Fa molt de temps, anys i segles que ha estat perseguida, maltractada, retallada i insultada massa sovint. Això l’ha fet minoritària, més feble i viscuda pels seus parlants amb esperit sumís de vençuts. Cada vegada que hem deixat d’emprar-la per vergonya, pel què diran, perquè hem permès que es prioritzés la llengua forastera que era el castellà, li hem fet perdre un bocí de dignitat. I és que ja n’hi queda poqueta. Els que l’estimem ho veiem així.

No contemplo tampoc que es deixi d’aprendre el castellà evidentment, penso que hauria de ser obligatori de la mateixa manera que ho hauria de ser l’anglès o el francès. La ment dels habitants d’aquest nostre petit país ha de ser oberta a la cultura, han de presumir de pensament ampli i receptiu. Mai fer el que ens han fet a nosaltres, però assegurem-nos-en que no sigui a costa de la subsistència del català.

Neus Parcé