Reflexions per a mestres, educadors i amants de la Història en general.
QUAN LA HISTÒRIA PASSA PER L’ESCOLA
La paraula “història” prové del grec i vol dir “testimoni del que veu”. Durant l’Edat Antiga i en algunes civilitzacions es proclamava la Història “mestra de vida”. Savis i filòsofs ja asseguraven que l’estudi del passat pot indicar una possible evolució del futur, de fet, és allò que sempre hem sentit de “El poble que no sap la seva història està condemnat a repetir-la`”. Polivi o Ciceró deien que “Cap educació és més apta que el coneixement de les accions passades” o que “Ignorar la història és com mantenir-se a la infantesa tota la vida”.
Tinguem present que una de les evidències més clares de la importància i la utilitat de la Història, és la manipulació que ha patit per part dels poders polítics de diferents èpoques, i que per omissió o per acció ens han arribat visions modificades de la realitat.
Si partim ja de la nostra història personal, la de cadascú de nosaltres, veiem que forma part d’una Història més gran. El que fem cada dia està condicionat per tot el que hem fet abans, i a la vegada estem construïnt la Història de demà.
La Història és una eina clau per entendre l’evolució de la societat i una societat és el que és per la seva memòria col•lectiva, una memòria que no s’ha d’esborrar. Tenint en compte totes aquestes dades, deduïm doncs la gran importància que hauria de tenir l’aprenentatge d’aquesta disciplina a les escoles.
Tots hem conegut aquesta matèria com assignatura acadèmica, sovint repetitiva i avorrida. Però la Història no és un llistat d’esdeveniments que varen succeïr fa molt temps i que no tenen res a veure amb les nostres vides actuals. No és únicament el coneixement de dades i noms propis de fets i gent que van existir un dia. Aprendre Història és molt més que això.
La Història a l’escola ha de ser engrescadora, competencial, propera però diversa, crítica, enriquidora, causalista, compromesa amb la societat i sempre transversal.
És obvi i concloent doncs, després de tenir en compte tot el que hem dit, que quan ensenyem i aprenem Història a l’escola (verbs aplicables indistintament a mestres i alumnes) esdevenen els següents avantatges:
•Connectem la nostra vida actual amb les arrels del nostre entorn, ens proporciona identitat.
•Engresquem el coneixement, la curiositat i la inquietud per la cultura.
•Ens ensenya l’evolució cronològica dels esdeveniments històrics i per tant afavoreix la comprensió del pas del temps i els seus canvis.
•Ens fa conscients de la relació que hi ha entre la Història i altres ciències i aprenentatges com la geografia, la ciència, l’art, l’economia, la política…Igualment a prendre una visió transversal de la Història.
•Ens potencia el sentit crític, la deducció, el raonament i el coneixement.
•Ens ensenya a avaluar, interpretar, argumentar fets contradictoris, accions i esdeveniments. En definitiva, ens ajuda a raonar i a desenvolupar habilitats de pensament.
•Activem les habilitats socials per relacionar-se assertivament amb els altres, com ara l’empatia, la cooperació, la crítica i el diàleg.
•Ens convida a infinitat de debats morals, ètics i de valors.
•Afavorim la consciència de ciutadans, dels drets i dels deures en la societat en la qual vivim.
•Ens aporta una formació humanista extraordinària per entendre l’evolució de la Humanitat i dels grups humans des del passat fins avui, la seva organització, les relacions que s’estableixen entre les persones, l’ús que fan dels recursos naturals per satisfer les seves necessitats i la cultura que generen. En conseqüència ens fa també persones més informades i cultes.
Neus Parcé
Mestra de Primària
Barcelona 9/10/21
