Sempre la mateixa cançó...

Fa més de 10 anys que ens belluguem, desperts i intensament alçats. Des de la sonada retallada de l’Estatut. El govern espanyol va donar el tret de sortida i nosaltres ens vam abocar a defensar amatents els nostres drets, vam mantenir hores de reunions, de trobades, vàrem fer  incomptables concentracions, un munt de manifestacions, tot  per exigir i guanyar la nostra llibertat tan merescuda.

Sempre hem gestionat aquest camí amb il·lusió, amb un objectiu clar, únic i en tot moment per damunt de qualsevol altra prioritat. El poble ha dit, el poble ha votat més d’una vegada, el poble s’ha mantingut inamovible, perseverant, amb el criteri sempre intacte i serè.

Hem patit també una part tèrbola, no sempre ha estat una festa, ho sabem ben bé i ho tenim molt present quan recordem aquell 2017 tan farcit d’esdeveniments. La repressió ha estat immensa i constant, han prohibit, ofès, mentit i apallissat literalment. Ens han empresonat i jutjat injustament, però nosaltres tossuts, hem perseverat i hem crescut en dignitat i intenció.

I ara una ramat de polítics electes que són els representants del poble, per la seva incompetència, la seva covardia o el seu interès (cadascú sabrà quin atribut li pertoca), han donat la victòria a les intencions del govern espanyol. Els nostres propis líders han esdevingut els nostres enemics principals, la seva prepotència i la ignorància que han dedicat als desitjos del poble, els ha convertit en traïdors.

Les conseqüències seran devastadores per al país, en primer lloc a efectes pràctics per no tenir un govern com cal i i després pel desengany emocional difícilment recuperable de la gent. Així doncs, desitjo que la història no els les perdoni.