JO ESTIMO LA MEVA LLENGUA
Sóc mestra des de fa molts anys i a la universitat, quan
feia magisteri, vaig escollir l'especialitat en filologia, per tant és evident que les llengües m'agraden molt, i
les respecto profundament perquè penso
que són les arrels i el tronc principal de qualsevol país. A l'escola he impartit classes d'anglès als
petitons i de català i castellà a tots els graus de primària.
He gaudit aprenent la llengua i la literatura castellana, i
evidentment també la meva que és la
catalana. Però encara més ensenyant-les, les dues.
Avanço aquest aclariment per deixar les coses al seu lloc.
Però tinc igualment clar i ho afirmo d’una forma ben lúcida, que en una
Catalunya independent el català ha de
ser la nostra única llengua oficial i de
cap manera compartir el quadre amb el castellà.
La nostra llengua necessita una normalització total i
urgent. Fa molt de temps, anys i segles que ha estat perseguida, maltractada,
retallada i insultada massa sovint. Això l’ha fet minoritària, més feble i
viscuda pels seus parlants amb esperit sumís de vençuts. Cada vegada que hem
deixat d’emprar-la per vergonya, pel què diran, perquè hem permès que es
prioritzés la llengua forastera que era el castellà, li hem fet perdre un bocí
de dignitat. I és que ja n’hi queda poqueta. Els que l’estimem ho veiem així.
No contemplo tampoc que es deixi d’aprendre el castellà
evidentment, penso que hauria de ser obligatori de la mateixa manera que ho
hauria de ser l’anglès o el francès. La ment dels habitants d’aquest nostre
petit país ha de ser oberta a la cultura, han de presumir de pensament ampli i
receptiu. Mai fer el que ens han fet a nosaltres, però assegurem-nos-en que no
sigui a costa de la subsistència del català.
Neus Parcé
