Ara és hora catalans, ara ja és l´hora, de vestir-nos de fúria i valentia, que no pas de seny amb perfum de covardia.
Ara és hora d´esmolar les eines, d´escollir la drecera que mena directament a la llibertat. Deixem enrera les pors i els dubtes, mirem sempre endavant però sense oblidar res, tinguem memòria i equilibri per escollir sempre el que sigui millor.
Ara és hora companys d´anar ben decidits fonent molts camins en un de sol, que agermani colors i formes diferents, que unifiqui desitjos i intencions.
Ara és hora amics, ara és hora de veure-hi ben clar, de saber fins a l´ànima que un poble és, el que ell vol ser, el què ell decideix, però mai el què vol o mana un altre.
Esmolem ja les eines doncs, el temps passa depressa i es fa tard. Tenim molta pressa.