Avui ha estat totalment impossible evitar els comentaris sobre el Barça-Madrid d´ahir en les estones de cafè a la sobretaula o a l´esmorzar, fins i tot la falca de la salutació matinal a l´arribar, ha estat un bon dia còmplice i rialler..."Què ahir? Visca el Barça eh?". Avis, nens, pares...fins i tot els menys futboleros.
De fet els comentaris esportius esdevenien en molts cassos en comentaris polítics, socials i culturals...
Amb el Barça són inevitables les referències d´aquest tipus, i la veritat és que això no s´entén a tot arreu.
Molta gent (molts a Espanya i menys a Catalunya) pensa que no s´hauria de barrejar l´esport i la política, i en moltes ocasions això és viable i fàcil de fer.
Però no amb el Barça, i per entendre-ho cal haver viscut i compartit amb l´entitat èpoques fosques de repressió i censura, moments tristos pel nostre país i la nostra cultura, la nostra llengua, les nostres tradicions. Moments en que la única manera d´expressar la nostra identitat era el Barça, l´únic lligam que teníem amb senyera i segadors, amb estatut d´autonomia i llibertat, era una petita escletxa de llum per on deixar fluïr els nostres sentiments reivindicatius, catalans, d´identitat.
I per més goig nostre, a més del valor emotiu i sentimental de l´entitat, se´ns hi afegeix un entrenador com cap altre. Ex-jugador i de cantera, amb nom i cognom de la casa, de tarannà humil, discret, net, sincer i culte. Que sap portar l´equip com cal i d´una manera honesta i esportiva en tot moment, els jugadors l´estimen i es cohesionen, la majoria, amb afinitat de sentiments pels colors i la terra.
En Pep admira poetes com Miquel Martí i Pol, és seguidor dels Manel, d´en Llach i té sentiments nacionalistes...i és clar, als culers se´ns ha posat la cara mística i l´ànima radiant de satisfacció, d´orgull , ens hi identifiquem, el recolzem en tot moment, l´admirem.
Com diu ell mateix fent referència a una cançó del Lluís...si, tenim un país petit, tant petit que des d´un campanar sempre es pot veure el campanar veí...
I jo afegeixo, serà petit però enorme en orgull, en ànsia de llibertat, gran de fets i de cor. D´altres en canvi, tot i tenint la terra molt més extensa, són doctes i hàbils en la mentida i les trampes, en l´ofensa i el menyspreu.
Si senyors, em declaro barcelonista, barcelonista per tot el què representa.
