quan encara reté l´escalf del sol estiuenc,
després d´un doll d´aigua fresca
i encetant una posta de cel rogenc.
Reposar amb el brugit del silenci,
que apaivaga l´esperit quan està agitat.
Absorbir la pròpia insignificància
davant la natura augusta que he trobat.
La flaire d´una flor acabada de collir,
de l´escudella casolana de l´àvia,
d´un pastís del forn acabat de sortir
o d´un perfum retrobat entre la memòria.
Estones de placidesa sota d´un pi frondós,
mentre respires l´assossec de l´ombreta,
ara un llibre amic que et fa somniar despert
o la mirada ja perduda per la soneta.
La companyia d´una persona apreciada
amb qui compartir paraules i somriures,
el gest innocent, transparent de l´infant,
novell de vida, ansiós d´abric i resguard.
Són algunes espurnes de vida,
són alguns esquitxos de felicitat,
presents i constants en el desig,
perseverants i anhelosos de continuïtat.
Neus Parcé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada