Qui sóc?

La meva foto
Barcelona
Sóc dona, mare i mestra...que estimo, ploro, ric i sobretot procuro viure.

dissabte, 27 d’agost del 2011

Ankara

   A l´arribar a Ankara, capital del país, amb uns 4 milions d´habitants (la segona ciutat és Istambul i en té uns 14), ens dirigim cap el Museu del les Civilitzacions d´Anatòlia.
  Ple de mostres, restes, objectes que testimonien la gran riquesa cultural que havien tingut aquestes terres en altres èpoques. Al visitar-les te n´adones de com canvia la història d´un país amb el temps, i de com l´esplendor és sempre cíclic.
 No es corresponen en absolut el contingut i bagatge cultural que veus en el museu, amb el que descobreixes passejant pels carrers de les ciutats i pobles.

 Gerra de l´època hitita que havia sigut un termo. Observeu la part cilíndrica interior que omplien amb gel per refrescar el contingut del recipient.
El museu té una gran riquesa en relleus hitites on s´hi observa clarament escenes de cacera, de guerra o de la vida quotidiana.



Exterior del museu, ajardinat i decorat també amb restes arqueològiques de gran valor.
  Tot el poble turc venera i adora al fundador de la moderna i actual Turquia,i que va alliberar al país de les dictadures dels sultans de l´època otomana.
  Mustafà Kemal Atatürk va revolucionar i canviar moltes lleis i normes adaptant-les a les noves èpoques, va modernitzar l´estructura i la dinàmica del país i el va constituïr com a república.

El proper apartat el dedicaré exclusivament a Istambul, ciutat meravellosa i plena de contrastos.

dilluns, 22 d’agost del 2011

La Capadòcia

 Detall de l´entrada d´un caravasar prop de Nevsehir i Aksaray. Aquestes construccions eren hostals que es podien trobar durant els trajectes comercials des de la Xina i Pèrsia cap a Europa (ruta de la seda). La majoria estan a Anatòlia. Comptaven amb la protecció del Sultà i van ser construits durant els segles XII i XIII.

Creuant la Capadòcia el paisatge és molt canviant, sorprenent, el seu relleu
és com una coreografia treta d´un conte
 de fades i nans. Muntanyes de roca
foradades, plenes d´habitatges pràcticament prehistòrics, amb recintes que eren llocs de culte, sales, cisternes, ciutats subterrànies.
A la vall de Goreme i als penya-segats de Ihlara s´hi poden veure meravelles que et traslladen a una superfície selenita imaginària, plena de xemeneies que en diuen de les fades, formant siluetes estranyes, dibuixades i esculpides d´una forma original i extravagant.
 La Capadòcia (Kapadokya en turc) ocupa la regió històrica d´Anatòlia central, i la seva geologia única al món ha fet que fos declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. El significat del seu nom és "terra de bells cavalls".
 La imaginació es transforma en relleu, les formes i els contorns emergeixen de la superfície anatoliana com esclats irregulars de creativitat. Espectaculars, ferms, apuntant amb seguretat cap al cel sempre blau i clar, aguantant com titans la duresa d´un clima i unes condicions extremes. A cada paratge descobert, la sorpresa t´atrapa inesperadament, sense simetria com dins d´una imatge totalment onírica. Irrepetible.
 Les restes arqueològiques que hi trobem pertanyen a èpoques ben diverses, entre elles hi ha el període assiri, hitita, persa, helènic, romà, bizantí...


Detall de l´entrada del caravasar prop d´Aksaray. Els motius decoratius ja tenen les característiques pròpiament d´art mozàrab, pertanyen a l´època que nosaltres coneixem com medieval.

A la següent ressenya sobre el viatge a Turquia, ens dedicarem a Ankara, capital del país i sobre el tarannà del poble turc.

Retorn amb una recomanació literària

Història d´una família catalana a través del temps, ens porta des del segle XIX fins als anys 60, i ens fa viure la seva crònica plena de sentiments, felicitats, decepcions...

  El seu autor, Joan Adell Álvarez, sap trenar un argument engrescador, interessant i llaminer que et fa estar molt atent a cada pàgina, a cada capítol. Estableix cert paral-lelisme entre els personatges d´una nissaga burgesa que va vivint a través dels anys, en un segle convuls. Sap pintar a les situacions dels protagonistes molts matins tristos, que tal com anuncia el seu títol, et fan copsar matisos de melanconia, de tendresa, d´intriga, de resignació...
  Molt recomanable, de les lectures que et costen de deixar.