JO ESTIMO LA MEVA LLENGUA

Sóc mestra des de fa molts anys i a la universitat, quan feia magisteri,  vaig escollir  l'especialitat en filologia, per tant  és evident que les llengües m'agraden molt, i les respecto profundament  perquè penso que són les arrels i el tronc principal de qualsevol país. A l'escola he impartit classes d'anglès als petitons i de català i castellà a tots els graus de primària.

He gaudit aprenent la llengua i la literatura castellana, i evidentment  també la meva que és la catalana. Però encara més ensenyant-les, les dues.

Avanço aquest aclariment per deixar les coses al seu lloc. Però tinc igualment clar i ho afirmo d’una forma ben lúcida, que en una Catalunya independent  el català ha de ser la nostra única  llengua oficial i de cap manera compartir el quadre amb el castellà.

La nostra llengua necessita una normalització total i urgent. Fa molt de temps, anys i segles que ha estat perseguida, maltractada, retallada i insultada massa sovint. Això l’ha fet minoritària, més feble i viscuda pels seus parlants amb esperit sumís de vençuts. Cada vegada que hem deixat d’emprar-la per vergonya, pel què diran, perquè hem permès que es prioritzés la llengua forastera que era el castellà, li hem fet perdre un bocí de dignitat. I és que ja n’hi queda poqueta. Els que l’estimem ho veiem així.

No contemplo tampoc que es deixi d’aprendre el castellà evidentment, penso que hauria de ser obligatori de la mateixa manera que ho hauria de ser l’anglès o el francès. La ment dels habitants d’aquest nostre petit país ha de ser oberta a la cultura, han de presumir de pensament ampli i receptiu. Mai fer el que ens han fet a nosaltres, però assegurem-nos-en que no sigui a costa de la subsistència del català.

Neus Parcé