CIUTAT DE CARTRÓ

 

   Avui hem anat a fer una volta pel centre de Barcelona i he tornat a casa mig de mal humor. I sobretot trista i decebuda de veure la nostra ineficàcia en la gestió del turisme.
    Per les Rambles és imposible de passejar-hi sense que et taladrin les orelles aquells "xiulets" estridents que venen els indis, o sense que hagis d'esquivar mil fileres de "guiris" fent fotos, o comprant souvenirs a les p...arades on abans hi havia animalons.
    No avances ni una passa sense rebutjar un munt de vegades les ofertes de menús amb paelles grogues i sangries aigualides que t'ofereixen quan passes o els flyers de tablaos flamencs. Tot està en anglès o rus, el castellà en darrer lloc, i ja no cal que us digui que el català és totalment invisible.
    T'aturen a cada quatre passes grups nombrosos de turistes japonesos petitons o viquings alts i rossos que paren allà al mig sense cap respecte per la marxa dels vianants. No cal ni que et plantegis de caminar pel barri gòtic, ni per la vorera de la casa Batlló, ni pel Parc Güell, ni per la Sagrada Família, ni per la catedral...ni per enlloc. Tampoc per les taquilles del metro o els ferrocarrils perquè et costarà traspassar la barrera d'accés.

      I és que ara mateix, i per desgràcia nostra, el turista ha près el protagonisme de la ciutat de tal manera, que el ciutadà ja és de segona classe. Nosaltres sobrevivim com podem i recollim les restes del nostre patrimoni, dels nostres carrers, del nostre comerç.
    Vergonyós que els que paguem els impostos i mantenim el dinamisme de Barcelona amb el nostre treball i els nostres diners, els que hi hem nascut i els que hi vivim, els que realment ens l'estimem, siguem l'últim mico.

    Alerta senyor Trias, està generant una ciutat de cartró com aquelles que només hi passegen figurants i s'hi roden pel·lícules de vaquers.