Vàndals indignats?

  No sé encara trobar en quin moment es produeix la intersecció entre la indignació i el vandalisme. Jo creia que una cosa i altra no eren mai convergents, que al món civilitzat prenien camins totalment oposats.
  Algú pot tenir un gran sentiment d´indignació a causa normalment d´una espatarrant injustícia, cridar molt, anar a manifestacions o fer mil acampades, i a la vegada respectar tot allò que se li escau al davant.
  Per altra banda algú pot dedicar-se a fer malbé bens comuns, a malmetre coses que són de tots, potser sense estar-ne d´enfadat, ni haver anat a cap concentració anti-sistema, ni tampoc tenir cap actitud reivindicativa; només cal que siguis un poca-solta, un incívic i molt animal.
  Però jo diria que mai una situació comporta inevitablement l´altra. Mai.
  Per això no entenc què està passant ara mateix a la plaça Catalunya de Barcelona. L´ambient revolucionari que es respirava fa uns dies, al qual m´hi havia afegit amb ànima, voluntat i signatura, es va diluint entre la brutícia, la incompetència, la mandra i no sé quantes coses més.
  És necessari que es carreguin i embrutin estàtues, bancs, parterres...?
  Entendria que a la Borsa de Barcelona del Passeig de Gràcia hi fessin pintades per exemple (cosa que no comparteixo), perquè hi guarda certa relació de reivindicació al menys econòmica...però què han fet les obres de pedra situades a la plaça? Són les culpables de les injustícies socials d´avui dia? Per què permetem que això passi?...Aquests senyors que estan trepitjant la gespa de la plaça també trepitgen un dels molts drets que exigeixen...el de respectar els bens de tot el poble...els jardins públics i les figures de pedra també són meves, i del meu veí, i de la botiguera de la cantonada.
  Ara mateix els que de debò reivindiquen, els que prenen veu en la revolució social-político-econòmica que tan acertada i oportunament es va començar, ja no són els que resten ajeguts al carrer. És més que evident (perquè també alguns així ho han manifestat pels medis i per tant no m´ho invento) que estan allí encara perquè no saben on anar, són grupets marginals que no tenen ni idea del treball, de l´esforç, de la lluita dia a dia, del què significa digna justícia i llibertat.
  Ara mateix a la plaça Catalunya només hi ha acampades la mandra, la desídia, la brutícia i la vulgaritat. I jo, francament indignada d´alguns falsos indignats.