Històries de vida que caminen paral-leles i equidistants a la nostra realitat. Bateguen al mateix temps que els nostres cors, però són invisibles als nostres ulls, a la nostra consciència.
Properes en la llunyania.
Immediates perquè pertanyen al mateix gènere que les que nosaltres creem. Remotes per la distància que ens torna cecs i que fa que formin part aparentment d´una fantasia, d´un conte inventat.
Us ha passat mai pel cap aquesta reflexió? Jo confeso que moltes vegades. Aquí ho retraten magistralment els Manel.
Boniques paraules i ben certa la reflexió que comparteixo amb tu
ResponEliminagràcies neus pel teu amable contacte
abraçades mataronines
joan