Qui sóc?

La meva foto
Barcelona
Sóc dona, mare i mestra...que estimo, ploro, ric i sobretot procuro viure.

diumenge, 31 de juliol del 2011

Treure el ventre de pena


Per acabar els comentaris i les imatges del nostre viatge, us ensenyo només una part de l´aspecte gastronòmic. Perquè diguin el que diguin, l´estómac és important, i dins la nostra cultura trobem moltes cites, refranys, acudits, publicacions...dedicats a la bona taula i a la bona cuina.
Durant el recorregut del barco, hi va haver dos matins, concretament de 10 a 13, que ens van oferir amb un brunch (barreja de breakfast i lunch).


Reposteria a dojo, batuts, productes de forn exquisits, amanides mil, formatges, fruita, pastes, melmelades...
...aliments d´origen de diferents països, marisc, ous, embotits, carns, broquetes, fumats i marinats...


  Si hi ha un paradís existent en algun lloc de l´Univers que estigui relacionat amb la manduca de qualitat, és segur la que es produeix durant el creuer en aquest vaixell. Quasi resulta exultant, obcè, extraordinari, espectacular...


   S´hi pot trobar pràcticament de tot i en quantitats pecaminoses. Realment després entens l´excés de pes que acrediten alguns passatgers d´origen nord-americà...que penses...si ja és difícil comprendre perquè i com s´aguanten aquests transports mastodòntics, amb aquesta gent tant i tant obesa...serà encara més difícil?
   I tot aquest desbaratament pecaminós, sempre conjuntat amb una decoració esquisida, tant a la sala com a les taules, plats o safates. Evidentment pots menjar quasi com un garrí...però, això si, un garrí finolis i educat...el que ara se´n diu "pijo".
                                            Bon profit!

1 comentari:

  1. Potser perquè avui encara no he sopat, fas ENVEJA, (sana, però enveja).

    Des del far nit bona.
    onatge

    ResponElimina