Treure el ventre de pena

Per acabar els comentaris i les imatges del nostre viatge, us ensenyo només una part de l´aspecte gastronòmic. Perquè diguin el que diguin, l´estómac és important, i dins la nostra cultura trobem moltes cites, refranys, acudits, publicacions...dedicats a la bona taula i a la bona cuina.

Durant el recorregut del barco, hi va haver dos matins, concretament de 10 a 13, que ens van oferir amb un brunch (barreja de breakfast i lunch).

Reposteria a dojo, batuts, productes de forn exquisits, amanides mil, formatges, fruita, pastes, melmelades...

...aliments d´origen de diferents països, marisc, ous, embotits, carns, broquetes, fumats i marinats...

  Si hi ha un paradís existent en algun lloc de l´Univers que estigui relacionat amb la manduca de qualitat, és segur la que es produeix durant el creuer en aquest vaixell. Quasi resulta exultant, obcè, extraordinari, espectacular...

   S´hi pot trobar pràcticament de tot i en quantitats pecaminoses. Realment després entens l´excés de pes que acrediten alguns passatgers d´origen nord-americà...que penses...si ja és difícil comprendre perquè i com s´aguanten aquests transports mastodòntics, amb aquesta gent tant i tant obesa...serà encara més difícil?

   I tot aquest desbaratament pecaminós, sempre conjuntat amb una decoració esquisida, tant a la sala com a les taules, plats o safates. Evidentment pots menjar quasi com un garrí...però, això si, un garrí finolis i educat...el que ara se´n diu "pijo".

                                            Bon profit!