Primavera amb antifaç

Fa pocs dies va començar la primavera. Quan passa aquest fenòmen, cada any esperes amb delit l´arribada d´un alè nou al teu entorn, el respirar aquell polsim de felicitat, de calidesa i d´esborronament a la pell que acompanya l´aire que ensumes, i que es barreja amb mil olors de flors que reneixen amb força renovada. De fet aquesta porta d´entrada ja havia començat a obrir-se un meset abans, i per una escletxeta, havia tret el nas el florir de les mimoses, flaire incipient del què ens espera poc més endavant. Si a això li sumem l´esperança que ens envaeix per la proximitat relativa de les vacances estivals, ens resulta una de les èpoques més boniques i agradables de tot l´any per la majoria de la gent.`
  Però aquest esdeveniment, aquesta primavera, he trobat que s´ha revelat diferent, ha estat tot entelat, ha vingut com d´incògnit, imperceptible, opac. O potser si que s´està produïnt, pero no ens adonem del fet, perquè succeixen mil situacions i conflictes al mateix temps que ens ocupen la nostra atenció quasi tot el temps. Crisi, restriccions i retallades, problemes per arribar a fi de mes, manifestacions per la reforma laboral, preocupació per la situació que està patint la cultura catalana i la seva llengua, i moltes més floretes que ens dedica l´eficient govern espanyol actual.
  Jo no vull deixar que tot aquest femer en el que estem ficats, emmascari l´exhibició primaveral tan expectada. Penso obsequiar-me amb tots els moments possibles de satisfacció, alegria i entusiasme.   M´engaldiré els mals tràngols que se´m declarin, amb un somriure als llavis, amb un pensament egoïsta de prevalença, amb l´esforç d´evasió cap al paradís de les emocions i sensacions primaverals. Apa!

                Hi penso plantar cara! I per començar a fer boca us en deixo una petita mostra...

                 Neus