Reflexions post-vacacionals

Aviat farà un any i no entenc res.
I si faig recapitulació de tot el que ha passat en aquest temps, tant al meu país com al veí, no només no ho assimilo, sinó que a més, m’indigno.
Hem trobat de tot. Polítics ignorants i totalment ineptes en la seva feina, monarques descerebrats curts de gambals que viuen dels altres sense fer res de bo, ministres que pareixen lleis absurdes de tarannà feixista, governants  lladres que ens pugen a cavall, personatges corruptes amb més cara que esquena, presidents de govern que retallen sense cap mirament el notre benestar i que les seves prioritats van en contra dels mateixos drets humans, gent que en lloc de posar llum hi posen fum i evidentment una munió de quintifelips botiflers que ens busquen sempre les pessigolles…i tot segueix cada vegada pitjor.
I encara no entenim prou?
És cert que han sorgit plataformes, agrupacions, associacions…que intenten anar per feina, però el poble (genèricament parlant) és evident que no hi fem el que caldria.
Cal bellugar, cal sortir del sofà mental i passar a l’acció, no n’hi ha prou en cridar “in-inde-independència” a cada cantonada, no serveix de res dir que ets molt independentista i proclamar-ho dia sí dia també per les xarxes socials però quedar-te al marge de tot, no és suficient presumir de ser el més liberal, demòcrata o progre de la teva escala i no mullar-te mentre deixes que arrosseguin quatre gats…
Molt tipa de tenir qui ens promet la lluna en un cove i no es treu la llana del clatell. Recordem que tota pedra fa paret i que només els valents es mereixen allò que és just.
…Ara és hora catalans, ara és hora…
Neus Parcé
31/8/13