PENSAMENT NOCTURN...

He arribat a la trista conclusió que no em deixen ser tolerant, em forcen a ser extremista, a posar a tothom dins el mateix cove, tot i que no m’agradi gens.

Tots sabem que a Espanya hi ha gent impresentable, i a la Patagònia i a Melbourne,i a Catalunya, i que amb això ja hi comptem. Desgraciats incults que insulten, feixistes que reprimeixen, bojos que amenacen. Com que és normal que passi, tot i que no acceptable, al final esdevé previsible del tot.
Però el que realment és indignant, és la ceguesa covarda dels anomenats progressistes, d’esquerres, demòcrates i liberals espanyols que es passen la vida demanant recollides d’aliments pels infants que passen fam, drets per les dones maltractades, justícia pels presos polítics (d’un país llunyà, és clar), vivendes pels desnonats i llibertats pels països oprimits.

En canvi quan veuen tots els atacs dels quals som víctimes els catalans, escolten tot el sac d’ofenses que ratllen la criminalitat, llegeixen els munts d’amenaces de mort, contemplen els intents d’aniquilació d’una llengua, d’una cultura, i mil atacs més que ara omiteixo, llavors, resten muts. Callen i miren cap a l’altra banda. De vegades penso que potser és perquè encara els queda un pèl de genètica colonitzadora dels seus avantpassats conqueridors, i ja ho troben tolerable.

Però no és la primera vegada que tot un poble es torna invisible davant d’un genocidi, o al menys davant d’un intent d’extermini. I és repugnant.

Un segon capítol seria la immobilitat del nostre govern i de tots els que tenen el poder, davant de tot aquest panorama, però això serien ja figues d’un altre paner.