Final de trajecte

   Com sempre, quan arriba la caloreta és que ja s´acosta el final d´escola. Es fonen les primeres suors amb les darreres setmanes farcides i saturades d´activitats per tancar el curs. És de bogeria, i qualsevol que es dediqui a fer de mestra a jornada completa, sabrà de què parlo.
   Malgrat que cada maig es repeteixen els mateixos moviments i diligències, sempre hi trobem tonalitats diferents, colors nous que fan més engrescadora la cloenda;  potser ho provoquem els mateixos professionals per esquivar rutines avorrides, no ho sé.
   Aquest any hi ha un color grisós tirant a negre que, en general, ens emboira la ment i la il-lusió, només cal que mirem les notícies que ens arriben dia a dia. Però per molt damunt d´això, hi ha altres prioritats més importants.

   La provocació engrescadora de la proximitat estiuenca, als nens i als grans ens genera alegria, és un fenomen obligat, indefugible, i sobretot benvingut. Agreguem-hi ara les activitats pròpies de temporada, que són més de lleure que acadèmiques, com funcions, danses, festa major, manualitats, gravacions de comiat...fan que els controls, exercicis, deures de vacances, notes i informes siguin un obstacle fàcil de superar.
   Us desitjo doncs, a alumnes, pares, mestres, a tots els que ho viviu o suporteu, un excel-lent final de trajecte!