Avui m´han regalat aquesta imatge, que ve a fer créixer la col-lecció de portes i finestres que ja tinc. Es troba a l´Eixample de Barcelona. I precisament explicava que anar passejant per Barcelona amb la mirada baixa és pràcticament un sacrilegi. Baixar la vista resseguint les voreres et fa la vida més grisa, igual que el seu color. T´avorreix l´esperit, t´ensopeix la ment, et priva de ser una mica més feliç.
I que n´és de bonica Barcelona, infinitat de racons, indrets plens d´art, petites sorpreses amagades, racons pintats d´originalitat, eternitat de colors i matisos que omplen mil formes diferents...
Quan aixeques els ulls resseguint les façanes i els terrats, perceps com un premi tot aquest bé de déu de bellesa, tota la riquesa de la vida d´una ciutat com la nostra. Us ho recomano molt especialment.