PRÒLEG  del Llibret "Recull de poemes dels alumnes"
editat a l´escola pels Jocs Florals 2011-12

Aquest any l’Escola Reina Elisenda celebra la quaranta-setena edició dels seus Jocs Florals.
Aquest fet en si, del qual tots n’estem satisfets, i que és el guany de tota una feina generada a les aules amb esforç i aplicació, perdria el seu valor més vast si no miréssim molt enrere, just al principi de la nostra Escola, quan l’entorn social i polític era tot un altre.
No pretenem fer les coses millor que ningú, però estareu d’acord amb mi que és molt bo per al país, que quants més nens visquin aquest aprenentatge, molt millor. I que sigui ja avui dia, una festa oberta, lliure i reconeguda també ha de ser motiu de goig. Perquè ara tots sabem que quasi totes les escoles celebren els seus jocs florals.
Però quan jo n’era alumna, això no era així. Malgrat ser època encara de dictadura, i aquesta mena de celebracions tan nostrades eren prohibides arreu del país, des dels seus inicis, els Jocs Florals ja eren presents a les festes escolars anuals a la nostra Reina Elisenda. Quan ja ensumàvem  la fragància dels lilàs de la torre veïna, tot venint al matí a escola, ja sabíem que aviat hauríem de preparar el nostre poema per presentar-lo al certamen.
Recordo que jo vaig guanyar un segon i un tercer premi en dos cursos consecutius i encara guardo entre els llibres de casa els dos exemplars que em va regalar l´Escola per aquest motiu: un recull de poemes d´en Carner, i un llibre de pensaments de Tagore. Confesso que en aquell moment  (jo tenia 12 o 13 anys), no em van fer especial il•lusió malgrat ser bona lectora, però quan vaig entrar a l’adolescència ja me’ls vaig mirar amb uns altres ulls. A partir de llavors, ja són record sentimental i obres de referència, i llegides i consultades un munt de vegades.
I des del punt de vista crític que dóna la distància en el temps, com alumna, mare i mestra de l’Escola, me’n sento profundament orgullosa. Ho dic des d’aquestes tres visions, perquè les he viscudes totes tres. Tot i que afegiré que la més agraïda i enriquidora, ha estat la viscuda com a mestra.
La poesia, a l´Escola, es treballa no només aprofitant el talent artístic i creatiu innat dels alumnes, -que n’hi ha que en tenen  molt-,  sinó tenint en compte tres punts importants: el contingut coherent, el llenguatge poètic i el ritme, evidentment adaptats al nivell de cada grau.
Existeix tot un procés previ acadèmic i de sensibilització que ja comença mesos abans: les activitats que els familiaritzen amb la lectura de poemes i l’estudi de formes i estructures com la comparació, la metàfora, la personificació... Però també l´observació d´imatges a través dels sentits, la confecció de petits poemes en gran grup per crear models que més tard serveixen de pauta i, evidentment, una colla d´exercicis de vocabulari, de lèxic, de gramàtica…
És ben cert també que l´amor que pot despertar el mestre durant les classes de recitació que fem des de 3r, per un poema concret, o l´estimació envers un autor destacat, desvetllen en els alumnes un  interès especial, els captiva i suggestiona molt positivament, els sensibilitza  i els desperta sentiments i sensacions. És innegable que la implicació i la passió de l’educador és capaç de moure muntanyes. Si hi sumem la dedicació que des de sempre hi esmerça l’Escola,  tant en treball de poesia i recitació, com en l’estima per l’art i la bellesa poètica,  obtindrem sens dubte, uns resultats molt encoratjadors.
Aquesta és la meva experiència a través del temps, per això en dono fe.
No em vull allargar més, simplement expressar-vos el nostre desig final, que tant els nostres nens i nenes, com els pares i la família, pugueu gaudir-ne tant com nosaltres tot llegint aquest llibret que teniu a les mans.
Bona lectura!

Neus Parcé
Exalumna i mestra de l’Escola,
actualment Coordinadora de Primària.