Reflexió inesperada del dimecres a la nit

 
Mai he entès això que acostumen a dir sovint els espanyols amb molt d´orgull…”Grande de España”…i ho regalen sovint quan parlen d´algun personatget del qui  volen cantar-ne les excel·lències.
  En primer lloc cal que recordin que, qui presumeix  molt d´algun atribut, és precisament perquè li´n manca considerablement. Per tant, em sembla que no serà tan gran la mida. Més aviat seria un demostratiu de feblesa, d´inseguretat, de sentiment d´inferioritat.
  En segon lloc, una cosa és gran només si tenim en compte amb què o qui ho compares. Així si compares un ratolí amb una puça, el rosegador és enorme realment. Però si el compares amb un mamut, llavors diría que la cosa canvia.
  Si a mi em guardonessin amb aquest títol, em consideraria molt desgraciada i avergonyida,  perquè tal com van les coses, avui dia , ser “Grande de España” és el mateix que trobar-te amb un moc a la cara.