Dedicat a totes les que som àvies:

* ¿Qui és la teva Àvia? *

- La meva àvia, és aquesta senyora que porta a la bossa un mocador amb els meus mocs, un paquet de tovalloletes, un caramel i un bolquer d'emergència.

- La meva àvia, és aquest coet tan ràpid que va per casa disparada i està a tot arreu.

-La meva àvia, és aquesta maga que pot fer desaparèixer llàgrimes amb un petó.

-La meva àvia, és aquesta forçuda capaç d'agafar en un sol braç els meus 15 quilos, encara que després li facin mal tots els ossos.

-La meva àvia, és aquesta Campiona d'atletisme capaç d'arribar en dècimes de segon de 0 a 100 per evitar que em caigui per les escales.

-La meva àvia, és aquesta heroïna que venç sempre als meus malsons amb una carícia.

-La meva àvia, és aquesta senyora amb els cabells de dos colors, que diu que quan tingui una altra estona, va a la perruqueria.

-La meva àvia, és aquesta contacontes que llegeix i inventa les històries més divertides només per a mi.

-La meva àvia, és aquesta cuinera capaç de fer-me un sopar bonissím amb dues coses que quedaven a la nevera.

-La meva àvia, és aquest metge que sap amb només mirar-me si tinc febre, quanta, i el que ha de fer.

-La meva àvia, és aquesta cantant que a les nits canta la cançó més dolça mentre em bressola una estoneta.

-La meva àvia és aquesta pallassa que fa que em parteixi de riure amb només moure la cara.

* La veus? És aquella, la més maca, la que somriu .... Tu !!!!! *

BON DIA ÀVIES !!!

Rosa Canela Vies

 

Reflexions per a mestres, educadors i amants de la Història en general.

QUAN LA HISTÒRIA PASSA PER L’ESCOLA

La paraula “història” prové del grec i vol dir “testimoni del que veu”. Durant l’Edat Antiga i en algunes civilitzacions es proclamava la Història “mestra de vida”. Savis i filòsofs ja asseguraven que l’estudi del passat pot indicar una possible evolució del futur, de fet, és allò que sempre hem sentit de “El poble que no sap la seva història està condemnat a repetir-la`”. Polivi o Ciceró deien que “Cap educació és més apta que el coneixement de les accions passades” o que “Ignorar la història és com mantenir-se a la infantesa tota la vida”.

Tinguem present que una de les evidències més clares de la importància i la utilitat de la Història, és la manipulació que ha patit per part dels poders polítics de diferents èpoques, i que per omissió o per acció ens han arribat visions modificades de la realitat.

Si partim ja de la nostra història personal, la de cadascú de nosaltres, veiem que forma part d’una Història més gran. El que fem cada dia està condicionat per tot el que hem fet abans, i a la vegada estem construïnt la Història de demà.

La Història és una eina clau per entendre l’evolució de la societat i una societat és el que és per la seva memòria col•lectiva, una memòria que no s’ha d’esborrar. Tenint en compte totes aquestes dades, deduïm doncs la gran importància que hauria de tenir l’aprenentatge d’aquesta disciplina a les escoles.

Tots hem conegut aquesta matèria com assignatura acadèmica, sovint repetitiva i avorrida. Però la Història no és un llistat d’esdeveniments que varen succeïr fa molt temps i que no tenen res a veure amb les nostres vides actuals. No és únicament el coneixement de dades i noms propis de fets i gent que van existir un dia. Aprendre Història és molt més que això.

La Història a l’escola ha de ser engrescadora, competencial, propera però diversa, crítica, enriquidora, causalista, compromesa amb la societat i sempre transversal.

És obvi i concloent doncs, després de tenir en compte tot el que hem dit, que quan ensenyem i aprenem Història a l’escola (verbs aplicables indistintament a mestres i alumnes) esdevenen els següents avantatges:

•Connectem la nostra vida actual amb les arrels del nostre entorn, ens proporciona identitat.

•Engresquem el coneixement, la curiositat i la inquietud per la cultura.

•Ens ensenya l’evolució cronològica dels esdeveniments històrics i per tant afavoreix la comprensió del pas del temps i els seus canvis.

•Ens fa conscients de la relació que hi ha entre la Història i altres ciències i aprenentatges com la geografia, la ciència, l’art, l’economia, la política…Igualment a prendre una visió transversal de la Història.

•Ens potencia el sentit crític, la deducció, el raonament i el coneixement.

•Ens ensenya a avaluar, interpretar, argumentar fets contradictoris, accions i esdeveniments. En definitiva, ens ajuda a raonar i a desenvolupar habilitats de pensament.

•Activem les habilitats socials per relacionar-se assertivament amb els altres, com ara l’empatia, la cooperació, la crítica i el diàleg.

•Ens convida a infinitat de debats morals, ètics i de valors.

•Afavorim la consciència de ciutadans, dels drets i dels deures en la societat en la qual vivim.

•Ens aporta una formació humanista extraordinària per entendre l’evolució de la Humanitat i dels grups humans des del passat fins avui, la seva organització, les relacions que s’estableixen entre les persones, l’ús que fan dels recursos naturals per satisfer les seves necessitats i la cultura que generen. En conseqüència ens fa també persones més informades i cultes.

Neus Parcé

Mestra de Primària

Barcelona 9/10/21

 

SEMPRE SERAN ELS MEUS NENS

 

Sempre la mateixa cançó...

Fa més de 10 anys que ens belluguem, desperts i intensament alçats. Des de la sonada retallada de l’Estatut. El govern espanyol va donar el tret de sortida i nosaltres ens vam abocar a defensar amatents els nostres drets, vam mantenir hores de reunions, de trobades, vàrem fer  incomptables concentracions, un munt de manifestacions, tot  per exigir i guanyar la nostra llibertat tan merescuda.

Sempre hem gestionat aquest camí amb il·lusió, amb un objectiu clar, únic i en tot moment per damunt de qualsevol altra prioritat. El poble ha dit, el poble ha votat més d’una vegada, el poble s’ha mantingut inamovible, perseverant, amb el criteri sempre intacte i serè.

Hem patit també una part tèrbola, no sempre ha estat una festa, ho sabem ben bé i ho tenim molt present quan recordem aquell 2017 tan farcit d’esdeveniments. La repressió ha estat immensa i constant, han prohibit, ofès, mentit i apallissat literalment. Ens han empresonat i jutjat injustament, però nosaltres tossuts, hem perseverat i hem crescut en dignitat i intenció.

I ara una ramat de polítics electes que són els representants del poble, per la seva incompetència, la seva covardia o el seu interès (cadascú sabrà quin atribut li pertoca), han donat la victòria a les intencions del govern espanyol. Els nostres propis líders han esdevingut els nostres enemics principals, la seva prepotència i la ignorància que han dedicat als desitjos del poble, els ha convertit en traïdors.

Les conseqüències seran devastadores per al país, en primer lloc a efectes pràctics per no tenir un govern com cal i i després pel desengany emocional difícilment recuperable de la gent. Així doncs, desitjo que la història no els les perdoni.

                              PERJUDICIAL PER A LA SALUT

No tinc prescripció mèdica, ni tampoc he anat a veure cap terapeuta homeòpata, però és que no em cal.
Fa dies que me n'adono i mai falla. Després de sentir les paraules que vomiten alguns polítics espanyols, normalment dels partits de dretes i ultradreta, i darrerament de forma especial els euro-diputats del PP, em comença a pujar una agror pel tub digestiu, que m'ocasiona una especial mala llet. I és clar, ja sabem que la llet en situacions extremes, es talla.

Les mentides ja ho tenen això. Quan són tan grans i provocadores, causen una indignació impossible de definir. Doncs precisament és això. La meva reacció primària és la de cercar un insult prou gros com per definir l'individu que ha emès la bola, i que a la vegada em descarregui l'humor. Però no em satisfà prou, i continuo renegant en veu alta el primer que se m'acut.

Passats uns minuts, i ja més calmada la tempesta, arribo a la conclusió que aquesta colla de farsants, de carallots ignorants que només desprenen prepotència, no es mereixen la meva salut. No senyor.

Però és que en català tenim una varietat tan rica i exuberant  d'improperis, que sap greu no cultivar-los, són un bé cultural, però em sembla que sobretot ho faig perquè m'agrada treure'ls la LLENGUA. 

                                                   ABOUT ME 

  Jo procuro sempre ser molt fashion, quasi mai pago en cash perquè no surto mai de casa sense la meva credit card, fins i tot de vegades compro online. 

  També m'agrada llegir amb el meu eBook cada nit després de revisar el Facebook i els emails, sempre tan plens de spam.

   Tinc un style més aviat cool, el meu outfit es ple de peces trendy i procuro no fer gaires brainstormings per decidir cada matí què em poso. Això sí, no m'oblido la meva crema anti-age i el xampú total repare.

  Porto un timig molt full, tot el dia on fire, vaja, que no em dedico als business però el meu trending tòpic habitual és anar de cul. Llavors és quan dedico unes hores durant el weekend als meus hobbys: fer scrapbooking, handmade crafts, passejades amb la mountainbike o simplement em converteixo en una runner. 

Això sí, jo no celebro el Halloween ni compro durant el Black Friday! Són costums que ens han arribat de fora. Ni que fóssim amnglesos nosaltres!

Neus (si voleu em podeu dir Snow eh?)

           FARTA D’AQUESTA GENT ARROGANT

La gent del govern espanyol, i per tant el ministre Wert inclòs, tenen una sola idea. Una única dèria que avança i passa per davant, fins i tot de la mania de matxacar-nos econòmicament, judicialment o esportivament.

I és el convenciment resolut que el "problema catalán" té el seu origen en l'escola catalana. Si, si, la que funciona amb immersió lingüística des de fa tant de temps i sense cap problema, la que ha estat model a imitar per molts altres països.
Per ells, la nostra escola, és el cau obscur i ensinistrador de terroristes i malfactors. Pensen que és el lloc on es planten les llavors que després esdevindran rebels a la seva causa.
Per això el seu primordial objectiu és esborrar, fer desaparèixer les nostres paraules que són les nostres arrels. La llengua i la cultura és la que aixeca i erigeix un país, la que el fa crèixer. I aquesta feina bàsicament la fem des de les escoles. Per això ells no la volen, ni tan sols la respecten. Els acovardeix, els intimida.

Si partim d'aquesta por tan enorme que els envaeix, és lògic esperar aquestes reaccions contra la feina que fem a les aules catalanes, contra la nostra pedagogia. I no pararan fins aconseguir-ho.
El que ells no saben, i aquest és el nostre avantatge,  que nosaltres mai ens sometrem, mai ens doblegarem a la seva voluntat. I faig referència als mestres, al col·lectiu de docents que fem aquesta feina per ells tan repugnant.

Els educadors del nostre país  sabem molt bé que l’escola ha de ser bressol de cultura, de creixement, de tradició, de democràcia i de progrés. Som sabedors que  estem posant els fonaments pel futur de la nació.

 I això no es negocia sota cap concepte senyor ministre.    

        .