Sant Jordi i els llibres temptadors

Sempre em passa el mateix, surto de casa amb un pressupost a la ment i decidida a no passar-me gens ni mica, però després, respiro l´aire primaverenc que acostuma a acompanyar la diada, contemplo l´ambient festiu que s´hi respira, descobreixo els mostradors i les paradetes al mig del carrer plenes de roses i llibres llaminers que atrauen la meva atenció...no sé, que amb un no en tinc prou, vaja, i finalment decideixo que per un llibre més o menys no seré ni més rica ni més pobra (sóc conscient que no és més que una excusa barata) i poc a poc en vaig escollint un grapat.
  Aquest any hem tornat a casa amb set llibres, bé tres ens els han regalat els meus pares. El German i jo hem escollit "Com explicar aquest país als estrangers" de Matthew Tree (m´agrada molt aquest senyor, el què diu i el què pensa), "Cinc d´octubre" de Jordi Sierra i Fabra, "Habitacions tancades" de Care Santos, i "Digue´m qui sóc" de Júlia Navarro.   Els regalats han estat "L´home de la maleta" de Ramón Solsona, "El temps entre costures" de Maria Dueñas i "Discursos a la nació" de Santiago Espot (alcaldable en les properes eleccions municipals per Solidaritat).
Els de Maria Dueñas i el de Júlia Navarro potser els hagués preferit en castellà perquè els originals estan en aquesta llengua, però el German és bastant inflexible en això, i ho prefereix tot en català.
 La veritat és que durant la setmana quasi no llegeixo, el propòsit hi és, però sucumbeix davant la contundent necessitat de dormir, no aguanto ni una plana i em passa allò de llegir i rellegir una vegada i una altra la mateixa frase...que al final dius...paro, que la meva comprensió lectora està sota mínims i tant me fa tenir al davant El Teo va al zoo, un tractat de filosofia oriental o una novel-la de John Le Carré.
Però els caps de setmana i sobretot a l´estiu em poso al dia i en puc devorar ben bé sis o set en dos mesos.
Llegir és també una finestra i una porta a la vegada...o millor diria que una portalada, un finestral amb balcó inclòs. Llegir és somniar i sense somniar diuen que un no pot viure.