Fa just dos dies que hem tornat de Viena. Hi hem estat 5 dies.
No cal dir que el paisatge urbà d´aquesta ciutat és una meravella, edificis magnífics, monumentals, clars vestigis d´èpoques imperials passades i que ells han sabut conservar i tenir-ne cura.
El que més m´ha agradat però, ha estat la forma de viure d´aquella gent. En primer lloc la pulcritud dels seus carrers (ni un sol paper a terra), el tranquil ambient a tot arreu (els austríacs no criden quan parlen i van pel carrer) i el civisme que demostren quan compren el diari (estan penjats dins una bossa de plàstic transparent per si plou, que ningú vigila i que previ pagament, ells agafen). Estic segura que aquest mateix dispositiu posat a Barcelona, no funcionaria igual, al cap de tres minuts no quedaria ni rastre del plàstic, ni de les monedes, ni dels rotatius...en fi, cadascú és com és, oi? Però a mi m´agradaria que a casa meva féssim el mateix, què vols que et digui...
És clar que en contraposició podria també dir que, al menys els vienesos, són excessivament seriosos i no massa comunicatius, tot això si parlem d´una forma generalitzada, és clar.
Molt recomanable és la visita al Palau de Schöbrunn, que era la residència d´estiu de l´emperador Franz Joseph I i la seva famosa esposa Sissi. Visites les cambres, les sales i els jardins, tot fabulós, la veritat, preciós si t´agraden els palaus...que jo sempre he preferit els castells.
És divertit anar a sopar als famosos "heurigers" que són tavernes típiques situades als afores, on s´hi mengen plats típics i es toca música tirolesa...m´imagino que deu ser l´equivalent als suats "tablaos flamencos" que ofereixen (tan equivocadament) als turistes que vénen a Barcelona. O sigui, que ben mirat no hem fet altra cosa que fer una mica el "guiri"...
Si mai aneu a Viena, però, us recomano que pugeu a la Torre del Danuvi, que és una torre que fa 160m d´altura amb una cafeteria al capdemunt que roda, i des d´on veus un panorama impressionant de tota la ciutat i els seus voltants.
Nota final del viatge...notable diria jo.
Per què "Portes i finestres"? Les portes són sinònim de comunicació, d´interès cap a un món exterior, ens donen intimitat i caliu, però també noves relacions, nous camins. Les finestres fan entrar aire net, desfan els ambients de resclosit i de vell, et mostren grans panoràmiques que t´alliberen la ment i l´esperit, però també et protegeixen del fred i el mal temps...
Qui sóc?
- Portes i finestres de la Neus
- Barcelona
- Sóc dona, mare i mestra...que estimo, ploro, ric i sobretot procuro viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada