Qui sóc?

La meva foto
Barcelona
Sóc dona, mare i mestra...que estimo, ploro, ric i sobretot procuro viure.

dijous, 9 de juny del 2011

Lectures recomanades

Novel-la negra d´Arnaldur Indridason.
Típica i distreta novel-la policíaca situada a Islàndia. L´autor és nascut a Reikiavik, i forma part del grup d´escriptors de moda nòrdics. Té la seva gràcia i es llegeix fàcilment, no hi busquis interpretacions complicades i missatges subliminals, és el que és i ja està. Està bé. Ideal per les lectures fresquetes d´estiu.
Aquesta novl-le ja la vaig llegir fa uns quants anys, però em va agradar tant, que sempre n´he tingut molt bon record .La seva autora és Doris Lessing, coneguda escriptora anglesa nascuda a Pèrsia a principis del segle XX.
Està situada en un futur imaginari durant una glaciació que cobreix tota Europa. La vaig trobar ingeniosa, de bona estructura i d´aquelles que són extremadament amenes i emocionants de llegir. De ritme aventurer i molt equilibrada de descripcions i diàlegs. I afegiré que a més de ser d´agradable lectura, també et fa pensar més enllà de l´argument.
És del últims llibres que he llegit i em va agradar moltíssim. De l´autora Sílvia Alcàntara. Explica la història d´uns personatges que viuen en una colònia tèxtil catalana de principis de segle. Tot i que al principi et fas una mica d´embolic amb els personatges pels salts narratius que es produeixen, agafes el fil ben aviat perquè et poses dins l´argument. D´aquells que costen de deixar i que els aniries devorant sense parar gaire. 
Novel-la de Xavier Bosch, premi Sant Jordi 2009. Curta sobretot. Em va agradar molt i em va decebre la seva brevetat, precisament perquè la vaig trobar plena d´intriga, actualitat, valentia, per tot això la vaig acabar ben aviat i el meu desig hagués estat seguir uns quants capítols més. Els seus personatges se´m van fer tan reals que em van quedar ganes de saber-ne més, què se´n feia de les seves vides i quin futur els deparava. Molt bona.
Emili Teixidor sembla tornar una mica al món de Pa Negre perquè es situa altra vegada al temps de després de la guerra. Retrata a la perfecció el temps de foscor i repressió del moment, veus clarament les imatges d´una gent plena de prejudicis. També la vaig trobar massa breu, el gust dura poc i sembla que el final no hauria d´arribar encara. Narrativa excel-lent.
Ara mateix ja l´estic acabant i estic en condicions de recomanar-lo plenament. De l´escriptora Care Santos, que explica la història d´una família benestant de la barcelona modernista, concretament en una casa de l´alta burgesia de l´Eixample. Molt apassionant, et costa deixar-la quan l´agafes. Recorregut per la història i la societat del moment, i va traslladant la narració a l´època actual, en la vivència de les generacions següents a la família protagonista. és com un passat però vist des del present. 

divendres, 3 de juny del 2011

Una de les millors cançons del darrer disc dels Manel

http://youtu.be/4rTcwQT9kyQ  La bola de cristall


  Històries de vida que caminen paral-leles i equidistants a la nostra realitat. Bateguen al mateix temps que els nostres cors, però són invisibles als nostres ulls, a la nostra consciència.
  Properes en la llunyania.
  Immediates perquè pertanyen al mateix gènere que les que nosaltres creem. Remotes per la distància que ens torna cecs i que fa que formin part aparentment d´una fantasia, d´un conte inventat.
  Us ha passat mai pel cap aquesta reflexió? Jo confeso que moltes vegades. Aquí ho retraten magistralment els Manel.

dijous, 2 de juny del 2011

Paraules sàvies

Malvivim
en un país que no és lliure.
Un país cansat,
cruel,
corrumput.
I molt covard.
                 Salvador Espriu


Hi ha injustícies que tots coneixem...
I tots les hauríem de denunciar.
                    Paco Candel


Quant i fins quan caldrà que alcem
el nostre cant, la nostra veu...
Quant i fins quan, perquè el demà
sols sigui un gest de llibertat...
                         Lluís Llach

No sentiu les veus que s´alcen
Entonant el clam dels rebels?
Aquest és el crit d´un poble
Que ja no vol ser esclau mai més.

Quan el ressò dels tabals
S´agermani amb el batec dels cors,
Una nova vida serà a punt de començar,
En un nou demà que arribarà per tots. 
                              Víctor Hugo

Tornarem a lluitar
Tornarem a sofrir
Tornarem a vèncer.
                     Lluís Companys

En pur silenci
Hem preservat uns àmbits,
Edifiquem-hi, tenaços,
Una pàtria:
L´àmbit de tots els àmbits.

Terra-no somnis-
I també mar immensa:
Coses tangibles.
I una llengua comuna...
I la gent que la parla.

Serem allò que vulguem ser.
                     Miquel Martí i Pol


L´home no és lliure si no ho és el poble al qual pertany.
                 Fèlix Cucurull

 -T´adones amic?
Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s´escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s´escriga o es pense.  Ovidi Montllor
          



-L'home no és lliure si no ho és el poble al qual pertany.

diumenge, 29 de maig del 2011

Final Champions

Avui també em sento orgullosa de ser culer, estic contenta del meu equip que demostra una vegada més que és el millor del món. Jo no hi entenc gaire de futbol, però si juga el Barça sempre me´l miro, perquè fins i tot els que som uns ignorants en aquest esport, veiem que ho fan de meravella i gaudim de bons moments.
   M´agrada el Barça pel què representa de fons i ara més que mai. Ja ho vaig comentar fa uns dies enrera...i avui ho he tornat a comprovar. Són potser els millors futbolistes mundials, hi estic d´acord, però sobretot els faig costat perquè són com són com equip i com persones. Com a mostra veiem aquesta nit el gest del capità Puyol envers el seu company Abidal, ha estat magistral, un gest que demostra com és el tarannà de tots els components de l´equip.
Senyors meus, tinguem-ho clar, guanyen si, perquè són excel-lents, però estan al davant de tots perquè són un veritable equip, un grup que involucra sentiments i cor, ho donen tot pels colors perquè la majoria estan educats i criats al club, s´estimen el què representa.
   Si a això li sumes que els dirigeix el més gran entrenador que mai hem tingut i que ha sabut reunir a la gent idònea per formar el grup, semblants de caràcter i de talent, doncs ja tenim els ingredients adequats per cuinar un equip de futbol guanyador en tot.
   Felicitats.

divendres, 27 de maig del 2011

Requisit indispensable: no tenir sentiments

Mai es disculpable la violència, en cap cas. Però em pregunto quin és el desencadenant que provoca que una persona perdi la raó, s´encegui amb tota la ràbia de que és capaç, oblidi la serenitat i el seny i es converteixi en una bèstia irracional. En un principi, qualsevol diria que aquest fet només podria estar causat per un motiu molt proper i visceral, que et toqui l´ànima fins el fons, o per un fonament dolorós i emocional, o fins i tot en una situació de defensa pròpia. Llavors ho entendria, tot i que seguiria sense compartir-ho.

El cas dels atacs dels mossos no el comprenc. No trobo cap motiu pel qual el policia hagi d´atacar d´una forma tan brutal a algú que està desarmat davant seu. M´agradaria saber quins són els sentiments que arriben al cervell d´aquests homes per actuar així...¿La seva imaginació els fa una mala passada i es creuen davant d´un sac de boxa? ¿Potser són víctimes d´una inducció clara per part d´algun cap pensant? ¿Tal vegada els donen per força algun medicament  maquiavèlic que els tranforma en quasibé monstres? Ho sento però no acabo de lligar caps.

El que em queda força clar és que per fer aquesta feina, no tothom es apte, per optar a aquesta feina s´ha de reunir uns requisits, de caràcter i de tarannà molt especials, s´ha de tenir un perfil concret. I aquest perfil és el que sembla que tenen aquests senyors que van disfressats de sants jordis, sense ser-ho ni de bon troç. Aquí no hi valen ni incitacions, ni medicacions, ni entrenaments especialitzats...no. Per anar regalant violència tan elegrement com qui reparteix rosquilles i sense sentir cap punt de remordiment, s´ha de ser un salvatge infame i pervers.


dijous, 26 de maig del 2011

Us recomano entrar al visionat d´aquest video, és excepcional, molt ben fet i seriós. És llarg i fet en llengua anglesa, però s´entén fàcilment i penso que cal fer.ne ressò entre la gent de fora perquè puguin entendre millor el "problema" que tenim els catalans.

http://vimeo.com/24052492

dilluns, 23 de maig del 2011

Arriba el bon temps, i malgrat l´amenaça de núvols i tempesta que ha sorgit des d´ahir al nostre país, cal que el rebem amb bona cara i amb els braços ben oberts. Aires de colors i bonança, vida sota el cel serè i blau, flors que perfumen l´aire i fan créixer rialles, rams d´il-lusions i d´esperances, caloreta que ja invita al repòs i al vol, i les obligacions, els deures ja són una miqueta més llunyans, més a prop de l´oblit.