Primavera amb antifaç      (Versió adaptada per publicar a Solidaritat)

Fa pocs dies va començar la primavera. Quan passa aquest fenòmen, cada any esperes amb delit l´arribada d´un alè nou al teu entorn, el respirar aquell polsim de felicitat, de calidesa i d´esborronament a la pell que acompanya l´aire que ensumes, i que es barreja amb mil olors de flors que reneixen amb força renovada. De fet aquesta porta d´entrada ja havia començat a obrir-se un meset abans, i per una escletxeta, havia tret el nas el florir de les mimoses, flaire incipient del què ens espera poc més endavant. Si a això li sumem l´esperança que ens envaeix per la proximitat relativa de les vacances estivals, ens resulta una de les èpoques més boniques i agradables de tot l´any per la majoria de la gent.

   Però aquest esdeveniment, aquesta primavera, he trobat que s´ha revelat diferent, ha estat tot entelat, ha vingut com d´incògnit, imperceptible, opac. O potser si que s´està produïnt, pero no ens adonem del fet, perquè succeixen mil situacions i conflictes al mateix temps que ens ocupen la nostra atenció quasi tot el temps. Crisi, restriccions i retallades, problemes per arribar a fi de mes, manifestacions per la reforma laboral, preocupació per la situació que està patint la cultura catalana i la seva llengua, i moltes més floretes que ens dedica l´eficient govern espanyol actual i evidentment el del nostre país..

Jo no vull deixar que tot aquest femer en el que estem ficats, emmascari l´exhibició primaveral tan expectada. Penso obsequiar-me amb tots els moments possibles de satisfacció, alegria i entusiasme. M´engaldiré els mals tràngols que se´m declarin, amb un somriure als llavis, amb un pensament egoïsta de prevalença, amb l´esforç d´evasió cap al paradís de les emocions i sensacions primaverals.

I la primera llicència que em penso permetre és la meva dedicació a una lluita, a una defensa, al suport per la meva llengua, ara que és agredida i envestida per una gent cretina, ignorant i inexorable, ara que necessita ajuda. En conseqüència treballo per la campanya de defensa de l´escola en català, la campanya que promou Solidaritat.

En altres paraules, si deixem que el català es vagi afeblint pels persistents i perseverants atacs que està patint,  s´esborrarà la nostra veu, es fondrà la nostra  identitat cultural, ens morirem amb ella.

   La llengua és l´essència d´un país, el motor d´un poble, l´equipatge imprescindible pel futur. És gràcies a les nostres paraules, escrites i parlades, que comuniquem  les nostres arrels, revelem les idees pròpies com ara faig jo, hi establim un vincle filial inevitable perquè són nostres, les infantem lliurement i són la imatge del nostre íntim pensament.

   Estimo la meva llengua, amb la que penso, parlo, escric, amb la que vaig néixer, amb la que estimo, ric i ploro, amb la que estudio i llegeixo, amb la que visc.

       Neus

    

 

Primavera amb antifaç

Fa pocs dies va començar la primavera. Quan passa aquest fenòmen, cada any esperes amb delit l´arribada d´un alè nou al teu entorn, el respirar aquell polsim de felicitat, de calidesa i d´esborronament a la pell que acompanya l´aire que ensumes, i que es barreja amb mil olors de flors que reneixen amb força renovada. De fet aquesta porta d´entrada ja havia començat a obrir-se un meset abans, i per una escletxeta, havia tret el nas el florir de les mimoses, flaire incipient del què ens espera poc més endavant. Si a això li sumem l´esperança que ens envaeix per la proximitat relativa de les vacances estivals, ens resulta una de les èpoques més boniques i agradables de tot l´any per la majoria de la gent.`
  Però aquest esdeveniment, aquesta primavera, he trobat que s´ha revelat diferent, ha estat tot entelat, ha vingut com d´incògnit, imperceptible, opac. O potser si que s´està produïnt, pero no ens adonem del fet, perquè succeixen mil situacions i conflictes al mateix temps que ens ocupen la nostra atenció quasi tot el temps. Crisi, restriccions i retallades, problemes per arribar a fi de mes, manifestacions per la reforma laboral, preocupació per la situació que està patint la cultura catalana i la seva llengua, i moltes més floretes que ens dedica l´eficient govern espanyol actual.
  Jo no vull deixar que tot aquest femer en el que estem ficats, emmascari l´exhibició primaveral tan expectada. Penso obsequiar-me amb tots els moments possibles de satisfacció, alegria i entusiasme.   M´engaldiré els mals tràngols que se´m declarin, amb un somriure als llavis, amb un pensament egoïsta de prevalença, amb l´esforç d´evasió cap al paradís de les emocions i sensacions primaverals. Apa!

                Hi penso plantar cara! I per començar a fer boca us en deixo una petita mostra...

                 Neus

Escapada a l´Empordà i la Catalunya Nord

Castell dels Reis de Mallorca a Perpinyà

Girona, Casc antic

Porta d´església al casc antic de Girona

Girona

Perelada

Sala interior del Castell de Perpinyà

Porta a un carrer de Perelada

Carrer a Girona

Ens hi estem acostumant?

Ara matexi i des de ja fa temps balla pel meu pensament certa ambigüetat quan intento definir la paraula "delinqüent". A mi m´havien ensenyat a casa, a l´escola, i així ho vaig traspassar als meus fills, que un delinqüent era una persona que cometia una acció prohibida per la llei, sota l´amenaça d´una pena.
Em semblava tenir molt clar, i ara potser veig que vaig pecar d´ingènua, que qui la feia la pagava. Que la llei i la justícia sempre caminaven al costat de la veritat. Però això, senyors meus, no és així.
Les notícies, els fets i les situacions que s´han anat produïnt darrerament evidencien en canvi, una societat plena de mentides, trampes, estafes, furts, prevaricacions, fraus i moltes més pudors.
I així podem recordar recentment Millets, Camps, Urdangarins, un munt de polítics que s´embutxaquen el que no necessiten, alts càrrecs manats només per la corrupció del poder i l´egoïsme que no els deixa recordar el poble escanyat, banquers que obvien la precarietat de la gent del país...I és curta la llista.
A tot això hi afegirem tots els actes indignes i abusius que patim els catalans, i que els responsables d´arreglar-los, no belluguen ni un dit. Per tant, sumem-li més indignació, més ràbia, més enervació, més repugnància.
Aturada, perplexa, incrèdula, parpellejo i no sé com reaccionar. Mirat des de fora sembla fins i tot de ficció. Només noto que em puja des de l´estómac una glopada d´irritació i fúria que em desborda i es tranforma en un repertori de preguntes sense resposta.

Qui es pensen que són per actuar així?
I el que encara em subleva més, qui es pensen que sóc jo quan fan el que fan?
¿Com restabliré la meva sensació d´impotència i d´abandó que em queda després de la decepció?
¿Qui ha triat persones tan incompetents per gestionar els càrrecs que governen el país?
¿Qui ha de desempudegar aquest ambient tan infecte que ha anat omplint ajuntaments, tribunals i despatxos?
¿Quin motiu pràcticament paranormal provoca la pèrdua de memòria del propi corrupte, quan acusa i qualifica a un altre lladre també amb el mateix atribut?
¿Es pot produïr tan alt grau d´imbecilitat com el que posseeixen persones tan indignes?
On han quedat els valors com l´honradesa i la integritat?
¿Com haig de defensar i publicitar un entorn digne i honorable davant d´uns alumnes, quan el que veuen cada dia és tot el contrari i que es pren com a vàlid?

Si algú hi troba respostes raonables, feu-m´ho saber si us plau, és urgent. Començo a creure que la desraó i la insídia comencen a formar part de la quotidianitat catalana.

                            ANHEL

Vull  olorar la ginesta ben groga amb l´oreig franc,

 amb una brisa lliure de cadenes i nusos massa apretats

que intenten escanyar-nos i ens priven l´alè.

Desitjo nedar entre aigües nítides i asserenades,

sense capitans tirans, de pensaments vetustos

que disposin els colors que ha de tenir el cel del meu país.

És hora que ressonin els crits de rauxa tant de temps retinguts,

és hora d’arriscar i avançar, encesos de fermesa i de justícia.

Cal aturar el dubte, oblidar el desencís.

Necessito passejar per corriols exempts d´espines,

voltejar per rambles ben amples sense bardisses,

caminar per carrers amb  portes sense claus, sense pestells.

Que el meu paisatge no perdi identitat, que sigui el que ens escau,

el de sempre, el que jo estimo amb el cor i l´ànima,

i que aguantant dels arbres les arrels fortes i segures,

les fulles arribin noves a cada temporada amb nous brots.

Anhelo albirar un horitzó sense boires ni tempestes.

Ambiciono  una terra sense submissió, sense enveja,

una terra íntegra on cap flor mai no sigui trepitjada.

Cobejo un somni mil vegades desitjat,

ansiejo una quimera que sé es farà realitat.

                                              Neus Parcé

ORGULLOSA DELS MEUS COLORS ESPORTIUS

És evident i no cal ser gran expert en futbol per veure-ho, que ara matex el Barça és el millor equip del món. Bons jugadors, ben preparats esportivament, dinàmica de joc perfecta i tot el que vulgueu.
Però l´excel-lència d´aquest equip, que és el meu, no és tan gran en tècnica i físic com en el-legància, generositat, ètica i honradesa.
Si, si, avui més que mai, i després de veure el partit amb el Madrid al Bernabeu, i que evidentment ha guanyat com fa darrerament, sóc culer i estic plenament orgullosa del meu Barça.

Felicitació nadalenca

No sé si és massa adequat felicitar les festes amb les condicions que regnen a la nostra societat ara mateix. La crisi ens arrossega, al menys als que anem a peu pel món, i notem que no hi ha diners. Això és el que sembla...o el que ens diuen!
La veritat és que ens retallen, ens roben amb impostos, ens apugen cada vegada més els productes de primera necessitat...i fa por perquè des de la nostra ignorància, el futur és fosc, arcà i molt dubtós.
El que encara et fa bullir més la sang, és que no tothom passa pel mateix raser, sembla que com més hores treballes, més et treuen...curiós, ¿serà inversament proporcional? La classe política es veu que no està feta per aquestes foteses, ells si que passaran el dia de Nadal amb paga sencera, i no com els d´educació o sanitat que ni pel dia 25 la tindran, i quan arribi, ho farà retallada considerablement.

  Sigui com sigui, us vull desitjar el millor per l´any vinent, per cadascuna de les famílies del nostre país i per la nostra terra. Bon Nadal.