ESTEM DECEBUTS?

Fa molts dies que no en parlo del ditxós"procés", la veritat és que no en tinc ganes, n'estic empatxada, decebuda, molt tipa ja de la barra i la incompetècia de qui ens governa amb tot el seu entorn polític.
Però avui, donat que he tingut la clara intuïció del noste futur mentre escoltava alguns tertulians de la ràdio, si que faig una excepció i us comento als que encara espereu arribar a algun lloc, que ja us ho podeu treure del cap definitivament,
Tenim el pais que ens mereixem, perquè no votem amb encert, perquè ens falta empenta quan ens cal de debò, perquè ens agraden massa les pastanagues, perquè mai hem sabut fer la neteja necessària llençant a un pou abismal sense retorn tots els violadors botiflers que ho han anat empastifant tot des de fa molts anys, dècades...fins i tot segles.
Lamentable la nostra obedència, la nostra ceguesa, la nosta submissió. Deplorable l'interès per la comoditat de la poltrona. Decebedora la manca de criteri per proritzar els nosres interessos.
I ara dieu-me aixafaguitarres radical si us ve de gust.

CARTA  AL  PRESIDENT   ESPANYOL

Me parece una vergüenza enorme que un país que se supone moderno, democrático y europeo prohiba un derecho universal que tenemos todos los ciudadanos: el derecho al voto y a la libertad de expresión. 

España no puede presumir de tener un tribunal constitucional justo y imparcial. Al contrario, es un órgano judicial con un perfil de gobierno totalitario, aún con rasgos fascistas, de características feudales i retrógradas, parecido a un país tercermundista.

Pero las libertades que se cortan injustamente, se toman a la fuerza, no lo olviden. El pueblo manda siempre, antes o después.

Neus Parcé

​Barcelona (Catalunya)​

                                               MOTIU  DE  VOT

   Ho he dit moltes vegades.

   No m'agrada la consulta del diumenge, no m'agrada la pregunta que em faran, no m'agrada la velocitat que pren el meu govern ni em mereix cap confiança, no m'agrada perquè davant d'un poble ocupat i víctima d'un veritable genocidi no s'hi valen les consultes, no m'agrada que no vegin que simplement hem de prendre el camí de la llibertat perquè ens toca per justícia i no m'agrada tampoc perquè la veig una coreografia més de les moltes que portem representades.

   Però també tinc clar que hi aniré.

   I votaré per la independència del meu país perquè vegin des d'Espanya que el poble català no ha defallit malgrat tots els entrebancs, votaré perquè vull fer evident la meva disconformitat amb el govern espanyol, votaré per portar la contrària als unionistes, votaré perquè vull que des de fora vegin que seguim ferms demanant la nostra llibertat, votaré pels meus fills i futurs néts.

   I sobretot, votaré per vosaltres Jaume Serra Serra i Enric Parcé Trilla.

                                                        MOMENTS D' ESCRAPPING

                              Alguns resultats de la feina d'escrapping durant les estones lliures.

 

ZONA SCRAPPING BCN

Estrena de les targetes pels encàrrecs de capses, àlbums i marcs.

 

                                      CIUTAT DE CARTRÓ

 

   Avui hem anat a fer una volta pel centre de Barcelona i he tornat a casa mig de mal humor. I sobretot trista i decebuda de veure la nostra ineficàcia en la gestió del turisme.
    Per les Rambles és imposible de passejar-hi sense que et taladrin les orelles aquells "xiulets" estridents que venen els indis, o sense que hagis d'esquivar mil fileres de "guiris" fent fotos, o comprant souvenirs a les p...arades on abans hi havia animalons.
    No avances ni una passa sense rebutjar un munt de vegades les ofertes de menús amb paelles grogues i sangries aigualides que t'ofereixen quan passes o els flyers de tablaos flamencs. Tot està en anglès o rus, el castellà en darrer lloc, i ja no cal que us digui que el català és totalment invisible.
    T'aturen a cada quatre passes grups nombrosos de turistes japonesos petitons o viquings alts i rossos que paren allà al mig sense cap respecte per la marxa dels vianants. No cal ni que et plantegis de caminar pel barri gòtic, ni per la vorera de la casa Batlló, ni pel Parc Güell, ni per la Sagrada Família, ni per la catedral...ni per enlloc. Tampoc per les taquilles del metro o els ferrocarrils perquè et costarà traspassar la barrera d'accés.

      I és que ara mateix, i per desgràcia nostra, el turista ha près el protagonisme de la ciutat de tal manera, que el ciutadà ja és de segona classe. Nosaltres sobrevivim com podem i recollim les restes del nostre patrimoni, dels nostres carrers, del nostre comerç.
    Vergonyós que els que paguem els impostos i mantenim el dinamisme de Barcelona amb el nostre treball i els nostres diners, els que hi hem nascut i els que hi vivim, els que realment ens l'estimem, siguem l'últim mico.

    Alerta senyor Trias, està generant una ciutat de cartró com aquelles que només hi passegen figurants i s'hi roden pel·lícules de vaquers.

 

 

 
Targeta de presentació.  El millor il·lustrador.

Potser fa lleig que ho digui perquè evidentment no sóc imparcial...però és que m'encanta! Serà orgull de mare...
Roger Pich Illustration.
Roger Pich; dragon´s trainer, knight´s adviser, mermaid´s psychotherapist, and Illustrator.