Qui sóc?
- Portes i finestres de la Neus
- Barcelona
- Sóc dona, mare i mestra...que estimo, ploro, ric i sobretot procuro viure.
dimarts, 24 de juliol del 2012
diumenge, 22 de juliol del 2012
CREUER AL SOLSTICE PER L´ADRIÀTIC
Capítol 3 FINESTRES VENECIANES
Darrer capítol d´aquesta mostra de finestres venecianes.
CREUER AL SOLSTICE PER L´ADRIÀTIC
PORTES VENECIANES Capítol 2
La meva intenció inicial era la de penjar-ne unes quantes, però m´ha resultat del tot impossible triar-ne només algunes. Totes, absolutament totes són belles, totes tenen el seu encant, són espectacularment pintoresques.
La meva intenció inicial era la de penjar-ne unes quantes, però m´ha resultat del tot impossible triar-ne només algunes. Totes, absolutament totes són belles, totes tenen el seu encant, són espectacularment pintoresques.
CREUER AL SOLSTICE PER L´ADRIÀTIC
FINESTRES VENECIANES Capítol 1
Començo el reportatge del viatge publicant un capítol especial de finestres venecianes. Al veure l´atractiu que dibuixaven les seves formes, els colors i les històries que guardaven, no em vaig poder reprimir el desig de guardar-les totes en un calaix, pel record i per compartir-les també amb tots vosaltres.
dijous, 21 de juny del 2012
ANIVERSARI
Les mares mai veiem prou grans els nostres fills, suposo que en part, perquè nosaltres tampoc sentim que envellim. Però és absurd obviar que el temps passa, no hi ha remei ni medecina que aturi el seu avançar, dia a dia, any rere any.
I un bon dia, quan ja han caigut molts fulls de calendari, t´adones que el teu nen s´ha fet gran, gran de mida i immens de vida. Que tot i que ja coneixes la seva majoria d´edat des de fa molt, el fet de canviar de desena t´obre els ulls d´una manera especial; i amb cert matís nostàlgic, t´esgarrifa i emociona a la vegada, la seva edat.
I això m´ha passat a mi. El meu nen que escoltava atentament les meves paraules quan li llegia els contes del Teo, ja no hi és, ara hi ha un home, amo del seu futur, ben lliure de les seves eleccions.
He volgut escriure-li aquestes paraules...
Trenta, quaranta,
l´ametlla amarganta,
cançó estrenada,
desena encetada...
Només afanys atrapats,
tan sols la teva set assedegada,
únicament entusiasme i felicitat,
és tot just el que per a tu m´agrada...
El meu regal especial et dono
embolicat només amb paraules i tendresa,
que l´ametlla sigui dolça, sencera i ensucrada,
mai trencada, aspra o enverinada.
Que la distància dels anys i la terra,
mai t´esborri les meves lletres ni el meu desig.
T´estimo.
Mare
I un bon dia, quan ja han caigut molts fulls de calendari, t´adones que el teu nen s´ha fet gran, gran de mida i immens de vida. Que tot i que ja coneixes la seva majoria d´edat des de fa molt, el fet de canviar de desena t´obre els ulls d´una manera especial; i amb cert matís nostàlgic, t´esgarrifa i emociona a la vegada, la seva edat.
I això m´ha passat a mi. El meu nen que escoltava atentament les meves paraules quan li llegia els contes del Teo, ja no hi és, ara hi ha un home, amo del seu futur, ben lliure de les seves eleccions.
He volgut escriure-li aquestes paraules...
Trenta, quaranta,
l´ametlla amarganta,
cançó estrenada,
desena encetada...
Només afanys atrapats,
tan sols la teva set assedegada,
únicament entusiasme i felicitat,
és tot just el que per a tu m´agrada...
El meu regal especial et dono
embolicat només amb paraules i tendresa,
que l´ametlla sigui dolça, sencera i ensucrada,
mai trencada, aspra o enverinada.
Que la distància dels anys i la terra,
mai t´esborri les meves lletres ni el meu desig.
T´estimo.
Mare
divendres, 8 de juny del 2012
Avui m´han regalat aquesta imatge, que ve a fer créixer la col-lecció de portes i finestres que ja tinc. Es troba a l´Eixample de Barcelona. I precisament explicava que anar passejant per Barcelona amb la mirada baixa és pràcticament un sacrilegi. Baixar la vista resseguint les voreres et fa la vida més grisa, igual que el seu color. T´avorreix l´esperit, t´ensopeix la ment, et priva de ser una mica més feliç.
I que n´és de bonica Barcelona, infinitat de racons, indrets plens d´art, petites sorpreses amagades, racons pintats d´originalitat, eternitat de colors i matisos que omplen mil formes diferents...
Quan aixeques els ulls resseguint les façanes i els terrats, perceps com un premi tot aquest bé de déu de bellesa, tota la riquesa de la vida d´una ciutat com la nostra. Us ho recomano molt especialment.
dilluns, 28 de maig del 2012
Final de trajecte
Com sempre, quan arriba la caloreta és que ja s´acosta el final d´escola. Es fonen les primeres suors amb les darreres setmanes farcides i saturades d´activitats per tancar el curs. És de bogeria, i qualsevol que es dediqui a fer de mestra a jornada completa, sabrà de què parlo.
Malgrat que cada maig es repeteixen els mateixos moviments i diligències, sempre hi trobem tonalitats diferents, colors nous que fan més engrescadora la cloenda; potser ho provoquem els mateixos professionals per esquivar rutines avorrides, no ho sé.
Aquest any hi ha un color grisós tirant a negre que, en general, ens emboira la ment i la il-lusió, només cal que mirem les notícies que ens arriben dia a dia. Però per molt damunt d´això, hi ha altres prioritats més importants.
La provocació engrescadora de la proximitat estiuenca, als nens i als grans ens genera alegria, és un fenomen obligat, indefugible, i sobretot benvingut. Agreguem-hi ara les activitats pròpies de temporada, que són més de lleure que acadèmiques, com funcions, danses, festa major, manualitats, gravacions de comiat...fan que els controls, exercicis, deures de vacances, notes i informes siguin un obstacle fàcil de superar.
Us desitjo doncs, a alumnes, pares, mestres, a tots els que ho viviu o suporteu, un excel-lent final de trajecte!
Malgrat que cada maig es repeteixen els mateixos moviments i diligències, sempre hi trobem tonalitats diferents, colors nous que fan més engrescadora la cloenda; potser ho provoquem els mateixos professionals per esquivar rutines avorrides, no ho sé.
Aquest any hi ha un color grisós tirant a negre que, en general, ens emboira la ment i la il-lusió, només cal que mirem les notícies que ens arriben dia a dia. Però per molt damunt d´això, hi ha altres prioritats més importants.
La provocació engrescadora de la proximitat estiuenca, als nens i als grans ens genera alegria, és un fenomen obligat, indefugible, i sobretot benvingut. Agreguem-hi ara les activitats pròpies de temporada, que són més de lleure que acadèmiques, com funcions, danses, festa major, manualitats, gravacions de comiat...fan que els controls, exercicis, deures de vacances, notes i informes siguin un obstacle fàcil de superar.
Us desitjo doncs, a alumnes, pares, mestres, a tots els que ho viviu o suporteu, un excel-lent final de trajecte!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)