ANIVERSARI

Les mares mai veiem prou grans els nostres fills, suposo que en part, perquè nosaltres tampoc sentim que envellim. Però és absurd obviar que el temps passa, no hi ha remei ni medecina que aturi el seu avançar, dia a dia, any rere any.
I un bon dia, quan ja han caigut molts fulls de calendari, t´adones que el teu nen s´ha fet gran, gran de mida i immens de vida. Que tot i que ja coneixes la seva majoria d´edat des de fa molt, el fet de canviar de desena t´obre els ulls d´una manera especial; i amb cert matís nostàlgic, t´esgarrifa i emociona a la vegada, la seva edat.
I això m´ha passat a mi. El meu nen que escoltava atentament les meves paraules quan li llegia els contes del Teo, ja no hi és, ara hi ha un home, amo del seu futur, ben lliure de les seves eleccions.
He volgut escriure-li aquestes paraules...

Trenta, quaranta,
l´ametlla amarganta,
cançó estrenada,
desena encetada...
Només afanys atrapats,
tan sols la teva set assedegada,
únicament entusiasme i felicitat,
és tot just el que per a tu m´agrada...
El meu regal especial et dono
embolicat només amb paraules i tendresa,
que l´ametlla sigui dolça, sencera i ensucrada,
mai trencada, aspra o enverinada.

Que la distància dels anys i la terra,
mai t´esborri les meves lletres ni el meu desig.
T´estimo.

Mare

Avui m´han regalat aquesta imatge, que ve a fer créixer la col-lecció de portes i finestres que ja tinc. Es troba a l´Eixample de Barcelona. I precisament explicava que anar passejant per Barcelona amb la mirada baixa és pràcticament un sacrilegi. Baixar la vista resseguint les voreres et fa la vida més grisa, igual que el seu color. T´avorreix l´esperit, t´ensopeix la ment, et priva de ser una mica més feliç.
I que n´és de bonica Barcelona, infinitat de racons, indrets plens d´art, petites sorpreses amagades, racons pintats d´originalitat, eternitat de colors i matisos que omplen mil formes diferents...
Quan aixeques els ulls resseguint les façanes i els terrats, perceps com un premi tot aquest bé de déu de bellesa, tota la riquesa de la vida d´una ciutat com la nostra. Us ho recomano molt especialment.

Final de trajecte

   Com sempre, quan arriba la caloreta és que ja s´acosta el final d´escola. Es fonen les primeres suors amb les darreres setmanes farcides i saturades d´activitats per tancar el curs. És de bogeria, i qualsevol que es dediqui a fer de mestra a jornada completa, sabrà de què parlo.
   Malgrat que cada maig es repeteixen els mateixos moviments i diligències, sempre hi trobem tonalitats diferents, colors nous que fan més engrescadora la cloenda;  potser ho provoquem els mateixos professionals per esquivar rutines avorrides, no ho sé.
   Aquest any hi ha un color grisós tirant a negre que, en general, ens emboira la ment i la il-lusió, només cal que mirem les notícies que ens arriben dia a dia. Però per molt damunt d´això, hi ha altres prioritats més importants.

   La provocació engrescadora de la proximitat estiuenca, als nens i als grans ens genera alegria, és un fenomen obligat, indefugible, i sobretot benvingut. Agreguem-hi ara les activitats pròpies de temporada, que són més de lleure que acadèmiques, com funcions, danses, festa major, manualitats, gravacions de comiat...fan que els controls, exercicis, deures de vacances, notes i informes siguin un obstacle fàcil de superar.
   Us desitjo doncs, a alumnes, pares, mestres, a tots els que ho viviu o suporteu, un excel-lent final de trajecte!

Avui més culé. El bon futbol és el Barça, l´elegància i el saber fer és el Barça, el model a seguir és el Barça, l´esportivitat és el Barça, el lluitador és el Barça, el saber perdre i el saber guanyar és també el Barça. El millor equip del món és el Barça!

Les portes del bon temps

Algunes portes també ens venen a trobar ben pintades de primavera, de colors vius, de diversos matisos, de diferents formes, d´intensitats cromàtiques molt heterogènies.

          Primavera amb antifaç      (Versió adaptada per publicar a Solidaritat)

Fa pocs dies va començar la primavera. Quan passa aquest fenòmen, cada any esperes amb delit l´arribada d´un alè nou al teu entorn, el respirar aquell polsim de felicitat, de calidesa i d´esborronament a la pell que acompanya l´aire que ensumes, i que es barreja amb mil olors de flors que reneixen amb força renovada. De fet aquesta porta d´entrada ja havia començat a obrir-se un meset abans, i per una escletxeta, havia tret el nas el florir de les mimoses, flaire incipient del què ens espera poc més endavant. Si a això li sumem l´esperança que ens envaeix per la proximitat relativa de les vacances estivals, ens resulta una de les èpoques més boniques i agradables de tot l´any per la majoria de la gent.

   Però aquest esdeveniment, aquesta primavera, he trobat que s´ha revelat diferent, ha estat tot entelat, ha vingut com d´incògnit, imperceptible, opac. O potser si que s´està produïnt, pero no ens adonem del fet, perquè succeixen mil situacions i conflictes al mateix temps que ens ocupen la nostra atenció quasi tot el temps. Crisi, restriccions i retallades, problemes per arribar a fi de mes, manifestacions per la reforma laboral, preocupació per la situació que està patint la cultura catalana i la seva llengua, i moltes més floretes que ens dedica l´eficient govern espanyol actual i evidentment el del nostre país..

Jo no vull deixar que tot aquest femer en el que estem ficats, emmascari l´exhibició primaveral tan expectada. Penso obsequiar-me amb tots els moments possibles de satisfacció, alegria i entusiasme. M´engaldiré els mals tràngols que se´m declarin, amb un somriure als llavis, amb un pensament egoïsta de prevalença, amb l´esforç d´evasió cap al paradís de les emocions i sensacions primaverals.

I la primera llicència que em penso permetre és la meva dedicació a una lluita, a una defensa, al suport per la meva llengua, ara que és agredida i envestida per una gent cretina, ignorant i inexorable, ara que necessita ajuda. En conseqüència treballo per la campanya de defensa de l´escola en català, la campanya que promou Solidaritat.

En altres paraules, si deixem que el català es vagi afeblint pels persistents i perseverants atacs que està patint,  s´esborrarà la nostra veu, es fondrà la nostra  identitat cultural, ens morirem amb ella.

   La llengua és l´essència d´un país, el motor d´un poble, l´equipatge imprescindible pel futur. És gràcies a les nostres paraules, escrites i parlades, que comuniquem  les nostres arrels, revelem les idees pròpies com ara faig jo, hi establim un vincle filial inevitable perquè són nostres, les infantem lliurement i són la imatge del nostre íntim pensament.

   Estimo la meva llengua, amb la que penso, parlo, escric, amb la que vaig néixer, amb la que estimo, ric i ploro, amb la que estudio i llegeixo, amb la que visc.

       Neus

    

 

Primavera amb antifaç

Fa pocs dies va començar la primavera. Quan passa aquest fenòmen, cada any esperes amb delit l´arribada d´un alè nou al teu entorn, el respirar aquell polsim de felicitat, de calidesa i d´esborronament a la pell que acompanya l´aire que ensumes, i que es barreja amb mil olors de flors que reneixen amb força renovada. De fet aquesta porta d´entrada ja havia començat a obrir-se un meset abans, i per una escletxeta, havia tret el nas el florir de les mimoses, flaire incipient del què ens espera poc més endavant. Si a això li sumem l´esperança que ens envaeix per la proximitat relativa de les vacances estivals, ens resulta una de les èpoques més boniques i agradables de tot l´any per la majoria de la gent.`
  Però aquest esdeveniment, aquesta primavera, he trobat que s´ha revelat diferent, ha estat tot entelat, ha vingut com d´incògnit, imperceptible, opac. O potser si que s´està produïnt, pero no ens adonem del fet, perquè succeixen mil situacions i conflictes al mateix temps que ens ocupen la nostra atenció quasi tot el temps. Crisi, restriccions i retallades, problemes per arribar a fi de mes, manifestacions per la reforma laboral, preocupació per la situació que està patint la cultura catalana i la seva llengua, i moltes més floretes que ens dedica l´eficient govern espanyol actual.
  Jo no vull deixar que tot aquest femer en el que estem ficats, emmascari l´exhibició primaveral tan expectada. Penso obsequiar-me amb tots els moments possibles de satisfacció, alegria i entusiasme.   M´engaldiré els mals tràngols que se´m declarin, amb un somriure als llavis, amb un pensament egoïsta de prevalença, amb l´esforç d´evasió cap al paradís de les emocions i sensacions primaverals. Apa!

                Hi penso plantar cara! I per començar a fer boca us en deixo una petita mostra...

                 Neus